{"principal":[{"id":"pi_10","id_slug":"font-de-la-placa","nom":"Font de la pla\u00e7a","ganxo":"El que per molts segles va ser l\u2019antic fossar dels morts \u00e9s avui la bonica pla\u00e7a del poble. ","descriptor":"\u00c9s aqu\u00ed que durant set segles es van enterrar les monges i els benefactors del monestir, a prop de les oracions que di\u00e0riament es resen a l\u2019esgl\u00e9sia i que els ha d\u2019ajudar a guanyar la salut eterna.**b****b**Al s.XIX el cementiri havia caigut totalment en des\u00fas i \u00e9s llavors que se\u2019n va obrir l\u2019acc\u00e9s al poble, l'espai va esdevenir pla\u00e7a i s'hi va construir la font neocl\u00e0ssica que hi trobem avui.","contingut":"[{\"titol\":\"Un fossar, no un cementiri\",\"contingut\":[{\"text\":\"Des dels or\u00edgens del monestir fins a finals del s. XVIII, aquest espai va servir com a fossar on enterrar els morts. Conv\u00e9 parlar de fossar i no de cementiri perqu\u00e8 l\u2019enterrament cistercenc ha estat sempre una cerim\u00f2nia austera i solemne on el difunt o la difunta s\u2019inhumaven sense ta\u00fct, directament en contacte amb la terra, embolcallats en una mortalla de llana, sense pr\u00e0cticament deixar const\u00e0ncia del lloc de la sepultura. **b****b**Naturalment, s\u2019han fet excepcions per abadesses, reines o altres grans personatges per\u00f2, malgrat aix\u00f2, qualsevol l\u00e0pida o sarc\u00f2fag que el visitant pugui trobar al monestir ser\u00e0 en general senzill i desprove\u00eft d\u2019ostentaci\u00f3.\"}]},{\"titol\":\"Les cases del voltant de la pla\u00e7a\",\"contingut\":[{\"text\":\"Les cases que envolten la pla\u00e7a s\u00f3n avui cases de particulars, primeres o segones resid\u00e8ncies. Per\u00f2 abans de la fundaci\u00f3 del poble, tan el fossar com aquestes cases formaven part de l\u2019interior de la muralla de l\u2019abadia. Eren edificis adjunts al monestir, necessaris al seu funcionament i a les seva economia. **b****b**Les cases just al davant de l\u2019esgl\u00e9sia van ser les estances dels capellans, del farmac\u00e8utic, del cirurgi\u00e0 i del cerer, tots ells oficis associats al monestir. Els edificis immediatament fora de la pla\u00e7a, en el carrer major que baixa, van ser l\u2019hospital dels malalts i l\u2019hostatgeria dels peregrins. Avui dia, moltes d\u2019aquestes cases de particulars encara descansen sobre arcs, cellers i cubs medievals, un dia, part del cenobi medieval. **b**\"}]},{\"titol\":\"Un fossar per a quins morts?\",\"contingut\":[{\"text\":\"En aquest fossar no nom\u00e9s hi descansen nombroses generacions de religioses del monestir sin\u00f3 tamb\u00e9 els seus benefactors, sovint nobles o rics burgesos.**b** **b**S\u00f3n molts els llinatges nobles, fins i tot de sang reial, que van fer importants donacions de terres i drets feudals al cenobi de Vallbona. La seva podia ser una motivaci\u00f3 piadosa per\u00f2 en alguns casos tamb\u00e9, previsiblement, existia un cert c\u00e0lcul. Quin bon negoci per fam\u00edlies nobles, moltes de les quals s\u2019havien passat la vida entre guerres i intrigues de palau, adquirir, amb una generosa donaci\u00f3, un lloc de pau al fossar del monestir de Vallbona i confiar aix\u00ed la salut de la seva \u00e0nima a les intercessions i preg\u00e0ries d\u2019unes religioses molt m\u00e9s properes a D\u00e9u que ells no ho havien estat en vida. \"}]},{\"titol\":\"El cementiri esdev\u00e9 pla\u00e7a\",\"contingut\":[{\"text\":\"Cap a principis de s. XIX, el fossar va caure en des\u00fas. La comunitat havia anat decreixent en nombre mentre que el poble, al contrari, havia crescut prodigiosament. Aprofitant que les monges van passar a fer-se enterrar a la galeria nord del claustre tal com encara ho fan avui, el vell fossar dels morts es va obrir i fer accessible al poble.\"},{\"src\":\"cu_11_principal.jpg\",\"descriptor\":\"**n*Fotografia de la Pla\u00e7a de Monestir, principis de s.XX.*n** L\u2019antic fossar, obert al poble, va convertir-se en centre socio-cultural del poble. \"},{\"text\":\"La seva c\u00e8ntrica ubicaci\u00f3 r\u00e0pidament va convertir aquest bonic espai en un dels centres de la vida social de la vila. S\u2019hi van comen\u00e7ar a celebrar balls, processons, festes majors i encara avui alguns concerts. A l\u2019estiu, els m\u00e9s grans hi fan petar la xerrada a la fresca mentre els m\u00e9s petits hi juguen a cuit-amagar entre les ombres de sarc\u00f2fags d\u2019oblidades dames nobles. \"}]},{\"titol\":\"La instal\u2022laci\u00f3 d\u2019una font neocl\u00e0ssica\",\"contingut\":[{\"text\":\"L\u2019antic fossar, avui convertit en pla\u00e7a, no va trigar a establir-se com un dels espais m\u00e9s idiosincr\u00e0tics i estimats del poble. La metamorfosi es va completar quan al 1861 s\u2019hi va instal\u2022lar una monumental font de vuit sortidors. Encara que d\u2019estil neocl\u00e0ssic, la font \u00e9s, tal com l\u2019entorn cistercenc ho reclamava, de factura respectuosament senzilla. Potser no \u00e9s una casualitat que la font tingui tamb\u00e9 planta octogonal, d\u2019aqu\u00ed els vuit brolladors d\u2019aigua, igual que el cimbori llanterna i el cimbori campanar, les dues moles que vigilen la font des de les altures, com si l\u2019arquitecte hagu\u00e9s volgut que les pedres es piquessin l\u2019ullet a trav\u00e9s dels segles. \"},{\"src\":\"pi_10_03slider.jpg\",\"descriptor\":\"**n*Font neocl\u00e0ssica de vuit brolladors*n**. La font va instal.lar-se al 1861 i s'alimenta de la mateixa aigua que el monestir canalitza, des de fa molts segles, pel seu avituallament.\"}]}]","imatge_icon":"pi10_thumb_app.jpg","ic_imatge":"pi10_principal.jpg","valoracio":"5","tipus":"pi","subcategoria":"font","transport":"[[41.52492, 1.088768]]","audioFitxer":"[\"Audioguia_PlazaMonestir.mp3\", 1500,130]","contacta":"","poisRuta":"","relacionats":"mo_11, mo_14, mo_10","galeria_im":"[{\"fitxer\":\"pi_10_01slider.jpg\",\"titol\":\"Visi\u00f3 general cap a ponent\",\"text\":\"Les lloses que pavimenten el terra de la pla\u00e7a van col\u00b7locar-se for\u00e7a recentment, ja al s.XX. La gent gran de Vallbona encara recorden quan la pla\u00e7a era de terra batuda i els nens, mentre jugaven remenant la terra, de vegades desenterraven algun os. \"},{\"fitxer\":\"cu_11_principal.jpg\",\"titol\":\"Fotografia de la Pla\u00e7a de Monestir, principis de s.XX.\",\"text\":\"L\u2019antic fossar, obert al poble, va convertir-se en centre socio-cultural del poble. \"},{\"fitxer\":\"pi_10_02slider.jpg\",\"titol\":\"Detall dels vuit sortidors de la font\",\"text\":\"Tots tenen cap d'animal i fan brollar una aigua fresca per\u00f2 dura, molt forta de cal\u00e7.\"},{\"fitxer\":\"pi_10_03slider.jpg\",\"titol\":\"Font neocl\u00e0ssica\",\"text\":\"S'aprecia la planta octogonal de la font, que imita la planta octogonal dels dos campanars.\"}]","sphere_im":"{\"panoid\":\"LXdYz8VBFtoAAAQphelBVQ\",\"angle0\": 90,\"tilt0\": 90,\"peuCanviant\": [{\"angle\":[250,310],\"tilt\":[-20,20],\"descriptor\":\"Transepte de l'esgl\u00e9sia\", \"textHTML\":\"Una de les parts m\u00e9s primitives, el transepte i els tres absis carrats s\u00f3n l'\u00fanic espai no reservat a la clausura\"},{\"angle\":[170,220],\"tilt\":[-15,25],\"descriptor\":\"Porta i finestr\u00f3 a la Sala Capitular\",\"textHTML\":\"Les dues obertures comuniquen directament amb la sala capitular. La finestra \u00e9s de rom\u00e1nica de mig punt com la resta d'obertures a aquest nivell de la paret \"}, {\"angle\":[315,350],\"tilt\":[-15,25],\"descriptor\":\"Capella del Roser\", \"textHTML\":\"Allotjada en un dels absis laterals carrats i cont\u00e9 el sarc\u00f2fag del cavaller Guerau d'Alemany i la seva esposa, representats en una escultura g\u00f2tica de mida natural.\"},{\"angle\":[0,361],\"tilt\":[45,70],\"descriptor\":\"Volta de creueria\",\"textHTML\":\"Aquesta soluci\u00f3 tan t\u00edpicament g\u00f2tica \u00e9s l'adoptada per recobrir tota l'esgl\u00e9sia. Consisteix en fer creuar dos arcs diagonals en l'anomenada clau de volta, que en aquest tram del transepte cont\u00e9 la imatge esculpida de Sant Pere\"}]}"}],"relacionats":null}