{"principal":[{"id":"mo_14","id_slug":"sarcofags-de-la-placa","nom":"Sarc\u00f2fags de la pla\u00e7a","ganxo":"Sarc\u00f2fags de pedra rom\u00e0nics i g\u00f2tics, pertanyents a cinc grans dames nobles.","descriptor":"A la paret exterior de l\u2019esgl\u00e9sia? que d\u00f3na a l\u2019actual pla\u00e7a, s\u2019alineen cinc imponents sarc\u00f2fags amb coberta de pedra de dues vessants reposant sobre columnetes. **b****b**Llevat del segon sarc\u00f2fag, a comptar des de l\u2019entrada de l\u2019esgl\u00e9sia, tots daten del s.XIII i s\u00f3n d\u2019estil rom\u00e0nic; el segon sarc\u00f2fag, inserit en un monumental n\u00ednxol en ogiva, data de finals del s. XV o, potser, principis del s.XVI, i \u00e9s d\u2019estil g\u00f2tic flam\u00edger.","contingut":"[{\"titol\":\"El primer sarc\u00f2fag\",\"contingut\":[{\"text\":\"El primer sarc\u00f2fag, el m\u00e9s proper al portal d\u2019entrada a l\u2019esgl\u00e9sia, no cont\u00e9 ni inscripcions ni escuts i no ha pogut ser datat ni identificat. Tamb\u00e9 sabem que entre aquest sarc\u00f2fag i la paret del bra\u00e7 de l\u2019esgl\u00e9sia on s\u2019obre la portalada d\u2019entrada al temple encara va existir un sis\u00e8 sarc\u00f2fag, avui desaparegut del qual nom\u00e9s en resta el s\u00f2col, igualment sense identificar.\"}]},{\"titol\":\"La Tomba Blanca\",\"contingut\":[{\"text\":\"El segon sarc\u00f2fag, conegut popularment com la Tomba Blanca a causa del color m\u00e9s clar de la seva pedra calc\u00e0ria o potser perqu\u00e8 els seus escuts resten sense inscripcions, es troba inserit en un n\u00ednxol format per un espectacular arc en ogiva i sostre de creueria.\"},{\"src\":\"mo_14_blanca.jpg\",\"descriptor\":\"**n*Tomba Blanca.*n** S\u2019aprecien les nervadures de la volta de creueria del n\u00ednxol i els set escuts misteriosament en blanc, emmarcats per set arcs cecs trilobats tan t\u00edpicament g\u00f2tics.\"},{\"text\":\"Durant tota l\u2019\u00e8poca medieval, aquest espai no va ser mai pensat per allotjar-hi cap tomba sin\u00f3 que funcionava de porta per comunicar la nau de l'esgl\u00e9sia amb l\u2019antic fossar dels morts, \u00e9s a dir l\u2019actual pla\u00e7a. Cap al segle XV o principis del XVI, la Porta dels Morts va ser tapiada, i \u00e9s aleshores que va aprofitar-se l'estructura per acomodar-hi l\u2019actual sarc\u00f2fag.**b****b**Aquest sarc\u00f2fag est\u00e0 tanmateix envoltat d'enigmes. Cap inscripci\u00f3, ni tan sols un escut d\u2019armes, figura en els seus relleus. Per\u00f2 el fet m\u00e9s misteri\u00f3s \u00e9s que els escuts resten en blanc; s\u00f3n escuts emmarcats en finestrons cecs i lobulats sobre la l\u00e0pida que resten per esculpir com si les despulles que havien d'albergar no haguessin arribat mai a destinaci\u00f3.\"}]},{\"titol\":\"El tercer sarc\u00f2fag (una masia i unes vinyes a canvi d\u2019una tomba...)\",\"contingut\":[{\"text\":\"El seg\u00fcent sarc\u00f2fag despr\u00e9s de la tomba blanca ha deixat una mica m\u00e9s d\u2019informaci\u00f3 que els anteriors. En ell hi trobem esculpits el blas\u00f3 dels Cardona, compost de tres cards. Segons l\u2019historiador local J.J. Piquer, \u00e9s en aquest sarc\u00f2fag que s\u2019hi hauria inhumat la noble dama Berenguera de Cardona al 1211. **b****b**Si tal \u00e9s el cas, aquest sarc\u00f2fag de pedra constituiria un m\u00e9s que just agra\u00efment a les donacions testamentaries que aquesta gran senyora va fer en favor del monestir. Tal com llegim en un regest de l\u2019Arxiu de Vallbona de les Monges : **i*'Testament de dona Berenguera de Cardona ab lo qual elegeix sepultura en lo Real Monestir de Vallbona y dona a dit monestir la meytat de un mas y dos vinyes cituat i cituades devant lo castell de Santa Fe, i altres coses com consta en lo dit testament (...)'*i**\"}]},{\"titol\":\"El quart i cinqu\u00e8 sarc\u00f2fags\",\"contingut\":[{\"text\":\"Per fortuna, aquests dos sarc\u00f2fags contenen a m\u00e9s d\u2019escuts her\u00e0ldics, tamb\u00e9 inscripcions en llat\u00ed que precisen la identitat de les senyores que hi s\u00f3n enterrades a l'interior. En el quart sarc\u00f2fag, llegim que va ser-hi enterrada al 1280 la senyora **n*Sibil\u2022la de Guimer\u00e0*n**, esposa de Guerau Alemany, fam\u00edlia molt poderosa a la Vall del Riu Corb. En el cinqu\u00e8, s\u2019hi hauria enterrat una tal **n*Micaela Zazala*n**, de la qual no coneixem detalls familiars, l\u2019any 1244.\"},{\"src\":\"mo_14_quarta.jpg\",\"descriptor\":\"**n*Tomba de Sibil.la de Guimer\u00e0.*n** A l\u2019esquerra, l\u2019escut dels Alemany, fam\u00edlia del marit de Sibil.la, al mig l\u2019escut dels Guimer\u00e0, i a la dreta l\u2019inscripci\u00f3 en llat\u00ed que identifica la sepultura.\"}]}]","imatge_icon":"mo14_thumb_app.jpg","ic_imatge":"mo14_principal.jpg","valoracio":"3","tipus":"mo","subcategoria":"tomba","transport":"[[41.524846, 1.088693]]","audioFitxer":"[\"Audioguia_SarcofagsPlaca.mp3\",8800,275]","contacta":"","poisRuta":"","relacionats":"mo_10, pi_10","galeria_im":"[{\"fitxer\":\"mo_14_blanca.jpg\",\"titol\":\"Tomba Blanca.\",\"text\":\"S\u2019aprecien les nervadures de la volta de creueria del n\u00ednxol i els set escuts misteriosament en blanc, emmarcats per set arcs cecs trilobats tan t\u00edpicament g\u00f2tics.\"},{\"fitxer\":\"mo_14_quarta.jpg\",\"titol\":\"Tomba de Sibil.la de Guimer\u00e0.\",\"text\":\"A l\u2019esquerra, l\u2019escut dels Alemany, fam\u00edlia del marit de Sibil.la, al mig l\u2019escut dels Guimer\u00e0, i a la dreta l\u2019inscripci\u00f3 en llat\u00ed que identifica la sepultura.\"}]","sphere_im":""}],"relacionats":null}