{"principal":[{"id":"cu_02","id_slug":"orde-del-cister","nom":"L'orde del Cister","ganxo":"La fundaci\u00f3 del Cister \u00e9s una fita destacada en la hist\u00f2ria religiosa d\u2019Europa","descriptor":"L\u2019orde neix a Fran\u00e7a al 1098 amb la intenci\u00f3 de restablir una m\u00e9s estricta observan\u00e7a de la regla mon\u00e0stica benedictina. A Catalunya, els monestirs de Santa Maria de Vallbona, Poblet i Santes Creus, van esdevenir\u2013ne els seus tres centres m\u00e9s importants, alhora fundadors i patrons de moltes altres filials.","contingut":"[{\"titol\":\"Abans del Cister\",\"contingut\":[{\"text\":\"Comunitats de monjos i ermitans que vivien en a\u00efllament i entregats a D\u00e9u havien existit des de pr\u00e0cticament l\u2019origen del cristianisme. Cada grup solia disposar de les seves normes de funcionament. Per\u00f2 aquestes normes sovint s'oblidaven amb el pas del temps, generant disputes i abocant les comunitats a l'extinci\u00f3. **b****b**Les coses van canviar amb la vida i ensenyaments de **n*Sant Benet de N\u00farsia al s.VI.*n**, el qual va estipular, en una regla per escrit, com convenia que fos la vida del bon monjo. Les consignes de la regla benedictina esdevindrien la base de qualsevol orde mon\u00e0stic futur: viure en comunitat de b\u00e9ns, respectar l\u2019obedi\u00e8ncia d\u2019un abat, viure en pobresa com Jesucrist, i entregar-se a l\u2019oraci\u00f3 i al treball manual com vies d\u2019acc\u00e9s a D\u00e9u. \"},{\"src\":\"cu_02_santbenet.jpg\",\"descriptor\":\"Sant Benet de N\u00farsia entregant la regla als seus deixebles. Fixem-nos que l'h\u00e0bit amb el que els imagina aquest miniaturista del segle XII \u00e9s negre, d'aqu\u00ed l'apelatiu de 'monjos negres'. L'h\u00e0bit dels cistercencs ser\u00e0 blanc. St. Monestir de St. Gilles, N\u00eemes. \"},{\"text\":\"A partir d\u2019aquest moment, la majoria d\u2019ordes mon\u00e0stics apareguts a tota la Cristiandat no serien altra cosa que disposicions extraordin\u00e0ries per assegurar l\u2019aplicaci\u00f3 i modernitzaci\u00f3 d\u2019aquesta regla benedictina. El C\u00edster, nascut al s.XI n\u2019\u00e9s un bon exemple. \"}]},{\"titol\":\"Els temps del Cister. L\u2019hora de les abadies\",\"contingut\":[{\"text\":\"El naixement del Cister al s.XI, per tant cinc segles despr\u00e9s de la instituci\u00f3 de la regla de sant Benet, forma part d\u2019un proc\u00e9s renovador molt profund que viu l\u2019Esgl\u00e9sia des de l\u2019any 1000 : **n*la Reforma Gregoriana*n**, amb la qual l\u2019esgl\u00e9sia s\u2019havia abocat a recuperar la seva independ\u00e8ncia davant de la intromissi\u00f3 dels poderosos laics, a desfer-se de la corrupci\u00f3 i el clientelisme i a ser m\u00e9s present en el dia a dia dels fidels.**b****b**Imbu\u00efts d'aquest esperit regenerador, **n*entre el segle XI i XII, van n\u00e9ixer nombrosos ordes mon\u00e0stics que van expandir-se r\u00e0pidament als comtats catalans*n** com el propi Cister (Poblet, Santes Creus, Vallbona), Cluny (Sant Pere de Caserres), els cartoixans (Scala Dei), els grandmontesos, i tamb\u00e9 ordes mon\u00e0stics militars com s\u00f3n els Templers i els Hospitalers entregats a la Creuada, un ideal nou fruit d\u2019aquest mateix impuls cristianitzador que recorre tot Europa. **b****b**Aquestes comunitats mon\u00e0stiques van construir majestuosos edificis i van concentrar durant segles la cultura del present i del passat en les seves biblioteques. Sovint tamb\u00e9 van jugar un important rol en la pol\u00edtica del reialme aconsellant bisbes, nobles i fins i tot reis o el propi Papa. A l'\u00e8poca medieval les abadies van cr\u00e9ixer en nombre, extensi\u00f3 i poder, tot esdevenint elles mateixes grans senyorius feudals.\"}]},{\"titol\":\"Robert de Molesme i la fundaci\u00f3 del C\u00edster\",\"contingut\":[{\"text\":\"La fundaci\u00f3 del C\u00edster es va iniciar amb **n*l\u2019afany reformador d\u2019un monjo del comtat de Borgonya, avui Fran\u00e7a, de nom Robert de Molesme*n**. Robert era un monjo inquiet que havia passat per diversos monestirs benedictins, ocupant c\u00e0rrecs d'import\u00e0ncia, cosa que li havia perm\u00e8s meditar llargament sobre el que, al seu parer, eren flagrants desviacions de l\u2019esperit inicial de la regla de sant Benet. Per ell, moltes abadies benedictines s'implicaven en exc\u00e9s en els afers pol\u00edtics de pr\u00ednceps i de bisbes, acumulaven excessius tresors, s\u2019excedien en l\u2019ornamentaci\u00f3 de les seves esgl\u00e9sies, plenes d'escultures i vitralls, dels seus preciosos manuscrits i de la pr\u00f2pia lit\u00fargia. Segons Robert de Molesme, les abadies s\u2019estaven convertint en castells fortificats on es refugiaven els monjos per estudiar i resar, oblidant els seus deures de pobresa i de treball.**b****b**Amb aquestes preocupacions cremant-li l\u2019h\u00e0bit, el monjo Robert juntament a un petit grup d\u2019ermitans, va decidir retirar-se a un terreny a\u00efllat per fundar una nova comunitat, m\u00e9s pura, m\u00e9s fidel a l\u2019Evangeli i a la regla de sant Benet, basada en l\u2019austeritat, l\u2019a\u00efllament i la disciplina. L\u2019\u00e8xit d\u2019aquest nova comunitat reformada, que rep el nom de C\u00eeteaux, va ser esclatant.\"},{\"src\":\"cu_02_cistel.jpg\",\"descriptor\":\"Diu la llegenda que el nom de C\u00eeteaux (**i*Cistercium*i** en llat\u00ed i Cister en catal\u00e0) prov\u00e9 del mot 'Cistel', que significa canya, ja que aquesta creixia en abund\u00e0ncia a les ribes del riu Sa\u00f4ne, a la Burgonya, on Robert va fundar el seu **i*Novum Monasterium*i**.\"}]},{\"titol\":\"Expansi\u00f3 i \u00e8xit. El segle de Sant Bernat\",\"contingut\":[{\"text\":\"La reputaci\u00f3 dels \u201cmonjos blancs\u201d de C\u00eeteaux, anomenats aix\u00ed perqu\u00e8 els cistercencs vestien cogulles amb llana sense tenyir contr\u00e0riament als \u201cmonjos negres\u201d benedictins, no va parar d\u2019augmentar al segle XII. La disciplina, l\u2019aposta pel treball al camp, la tria d\u2019assentaments en terres despoblades i inh\u00f2spites per rehabilitar-les i la solidaritat i control entre comunitats del mateix orde, van convertir les filials del Cister en un aut\u00e8ntic fenomen de colonitzaci\u00f3. A l\u2019\u00e8poca de la fundaci\u00f3 de Vallbona, nom\u00e9s un segle despr\u00e9s del naixement del Cister, ja existien per tot Europa m\u00e9s de 300 filials, en molts casos, assentades en terres fins aleshores considerades ermes, acabades de conquerir als infidels, o simplement salvatges.\"},{\"src\":\"cu_02_mapacister.png\",\"descriptor\":\"**n*Filials de C\u00eeteaux a l'\u00e8poca de l'adhesi\u00f3 de les ermitanes de Vallbona al Cister.*n** Les primeres quatre abadies filles, marcades en colors diferents, van ser de vital import\u00e0ncia en la configuraci\u00f3 de l'organitzaci\u00f3 de l'orde. \"},{\"text\":\"\u00c9s dif\u00edcil parlar de l'orde del Cister sense mencionar el cistercenc m\u00e9s c\u00e8lebre de tots, fins i tot per davant del seu propi fundador. Parlem de sant Bernat de Claravall, abat de dues de les primeres filials de C\u00eeteaux, promotor de centenars de noves fundacions arreu d'Europa, autor d'importants obres teol\u00f2giques i morals que van marcar profundament el cristianisme de la seva \u00e8poca. Hiperactiu, gran predicador de la Creuada i viatger, conseller de pr\u00ednceps i de papes, sant Bernat \u00e9s una figura clau de l'Europa medieval, sense la qual \u00e9s dif\u00edcil comprendre l'\u00e8xit de l'orde del cister.\"},{\"src\":\"cu_02_santbernat.jpg\",\"descriptor\":\"**i*Lactaci\u00f3 de Sant Bernat*i**. Probablement un dels episodis (hagiogr\u00e0fics) m\u00e9s famosos de la vida Bernat de Claravall \u00e9s la lactaci\u00f3 que va rebre de la Mare de D\u00e9u en somnis quan era un jove monjo. Fixem-nos que, com a bon cistercenc, l'h\u00e0bit del monjo \u00e9s blanc. Retaule de la Capella del Temple, Museu de Mallorca (s.XIII).\"},{\"text\":\"A tall d'an\u00e8cdota, la capella del bra\u00e7 esquerra de l'esgl\u00e9sia de Vallbona est\u00e0 dedicada a Sant Bernat i tamb\u00e9 el refugi del monestir rep el nom del gran abat de Claravall.\"}]},{\"titol\":\"En qu\u00e8 es difer\u00e8ncia el Cister?\",\"contingut\":[{\"text\":\"Tot i que els cistercencs segueixen la regla de sant Benet, no s\u00f3n considerats t\u00e8cnicament benedictins. La difer\u00e8ncia no \u00e9s de fons sin\u00f3 administrativa: quan al s.XIII, la Santa Seu va reagrupar els ordes mon\u00e0stics en grans fam\u00edlies, va quedar clar que el Cister havia esdevingut tan poder\u00f3s que ell tot sol en formaria un de sol. **b****b**Dit aix\u00f2, quins s\u00f3n realment els trets diferencials dels cistercencs respecte a la resta d\u2019ordes que tamb\u00e9 segueixen la regla de sant Benet? Segurament entre les caracter\u00edstiques m\u00e9s importants es troben les seg\u00fcents: **b****b****n*1. Simplicitat i pobresa:*n** A nivell espiritual, el Cister \u00e9s una relectura rigorista de la Regla de Sant Benet. Aix\u00f2 vol dir que insisteix en l\u2019austeritat i la pobresa. Cal per aix\u00f2 renunciar a la propietat i viure en comunitat: compartir taula i dormitori. L\u2019alimentaci\u00f3 ha de ser frugal: vi preferiblement ins\u00edpid, pa negre, sense carn. L\u2019h\u00e0bit conv\u00e9 que sigui de r\u00fastic i sense tint (d'aqu\u00ed el color blanc); l\u2019arquitectura funcional i senzilla: parets despullades, motius escult\u00f2rics simples, florals o arabescos per\u00f2 no figuratius (per b\u00e9 que, a Vallbona, alguns s\u00f3n presents al monestir, com a resultat d\u2019\u00e8poques de relaxaci\u00f3 de la regla). Els oficis religiosos han de ser simples i amb gran pes de la preg\u00e0ria i el cant. Aquesta impactant senzillesa lit\u00fargica \u00e9s perfectament apreciable encara avui als oficis del monestir.**b****b****n*2. Assentament rurals i treball manual*n****b**L\u2019\u00e8xit del Cister no nom\u00e9s va ser espiritual sin\u00f3 tamb\u00e9 econ\u00f2mic. L\u2019orde va esdevenir un dels principals motors de repoblaci\u00f3 de terres abandonades, ermes o, tal com va ser el cas de Vallbona, de territoris recentment conquerits als sarra\u00efns.**b****b**El cistercencs funcionaven com una explotaci\u00f3 agr\u00edcola altament coordinada. Cada nova comunitat fundada es beneficiava dels coneixements t\u00e8cnics de comunitats m\u00e9s experimentades. Van ser experts en la construcci\u00f3 de molins, d\u2019aquaductes, en el cultiu de noves varietats, en l\u2019elaboraci\u00f3 de vi, etc. Per exemple, l\u2019aigua que arriba avui a la font de la pla\u00e7a de Vallbona \u00e9s recollida dos quil\u00f2metres amunt de la vall a partir d\u2019una sofisticada canalitzaci\u00f3 medieval que va construir el monestir. **b****b****n*3. Coordinaci\u00f3 i disciplina*n**: El cister s\u2019organitza a tots els nivells seguint un principi d\u2019obedi\u00e8ncia fort que li va permetre estendre\u2019s r\u00e0pidament a tot Europa sense perdre identitat. A l\u2019interior dels monestirs, s\u2019imitava l\u2019ordre feudal que imperava en la societat laica de fora : l\u2019abadessa, amb poders quasi absoluts, representava el senyor, les monges s\u2019equiparaven als seus cavallers cristians que li devien obedi\u00e8ncia (a Vallbona, la majoria d\u2019elles eren de fam\u00edlia noble), i els pagesos i menestrals associats a l\u2019abadia per nombrosos impostos, taxes i obligacions, constitu\u00efen l\u2019\u00faltim estament, la classe productora.**b****b**Entre monestirs i abadies cistercenques tamb\u00e9 existia un principi d\u2019ordre, que combinava control i solidaritat. Cada nova fundaci\u00f3 s\u2019acomplia de manera tutelada per la comunitat mare, la qual retenia l\u2019obligaci\u00f3 de visitar anualment les seves filials. Vallbona, per exemple, va fundar nombroses comunitats filles arreu de Catalunya i m\u00e9s enll\u00e0, a les que supervisava i exercia d\u2019\u00e0rbitre en episodis de conflicte. En \u00faltima inst\u00e0ncia, els monestirs m\u00e9s importants enviaven els seus abats a la reuni\u00f3 del Cap\u00edtol General cistercenc reunit anualment a la casa mare de Citeaux, a Fran\u00e7a. La pir\u00e0mide era perfectament s\u00f2lida.\"}]}]","imatge_icon":"cu02_thumb_app.jpg","ic_imatge":"cu_02_cister.jpg","valoracio":"4","tipus":"cu","subcategoria":"","transport":"","audioFitxer":"","contacta":"","poisRuta":"","relacionats":"cu_03, cu_13, mo_01","galeria_im":"[{\"fitxer\":\"cu_02_santbenet.jpg\",\"titol\":\"Sant Benet de N\u00farsia entregant la regla als seus deixebles. \",\"text\":\"Fixem-nos que l'h\u00e0bit amb el que els imagina aquest miniaturista del segle XII \u00e9s negre, d'aqu\u00ed l'apelatiu de 'monjos negres'. L'h\u00e0bit dels cistercencs ser\u00e0 blanc. St. Monestir de St. Gilles, N\u00eemes. \"},{\"fitxer\":\"cu_02_citeaux.jpg\",\"titol\":\"Abadia de C\u00eeteaux\",\"text\":\"Abadia mare de l'orde del Cister fundada per Robert de Molesme. Dibuix de 1689. Biblioth\u00e8que nationale de France\"},{\"fitxer\":\"cu_02_mapacister.png\",\"titol\":\"Filials de C\u00eeteaux a l'\u00e8poca de l'adhesi\u00f3 de les ermitanes de Vallbona al Cister.\",\"text\":\"Les primeres quatre abadies filles, marcades en colors diferents, van ser de vital import\u00e0ncia en la configuraci\u00f3 de l'organitzaci\u00f3 de l'orde. \"},{\"fitxer\":\"cu_02_santbernat.jpg\",\"titol\":\"Lactaci\u00f3 de Sant Bernat.\",\"text\":\"Probablement un dels episodis (hagiogr\u00e0fics) m\u00e9s famosos de la vida Bernat de Claravall \u00e9s la lactaci\u00f3 que va rebre de la Mare de D\u00e9u en somnis quan era un jove monjo. Fixem-nos que, com a bon cistercenc, l'h\u00e0bit del monjo \u00e9s blanc. Retaule de la Capella del Temple, Museu de Mallorca (s.XIII).\"}]","sphere_im":""}],"relacionats":null}