{"principal":[{"id":"cu_03","id_slug":"ramon-de-vallbona","nom":"Ramon de Vallbona i la fundaci\u00f3 del monestir","ganxo":"A difer\u00e8ncia de Poblet i Santes Creus iniciats per monjos cistercencs francesos per demanda de comtes catalans, Vallbona es va organitzar en torn de la figura misteriosa d\u2019un ermit\u00e0 i dels seus deixebles, homes i sobretot dones.","descriptor":"Vallbona neix doncs des de baix. Es conforma com una experi\u00e8ncia erem\u00edtica, religiosa i de vida en com\u00fa de gent humil i an\u00f2nima sota la direcci\u00f3 d'un carism\u00e0tic l\u00edder religi\u00f3s, Ramon de Vallbona.**b****b**Neix sense promoci\u00f3 ni participaci\u00f3 directa de cap poder establert i \u00e9s nom\u00e9s dues d\u00e8cades despr\u00e9s dels seus inicis que la comunitat va adherir-se a l\u2019orde del Cister, fet que li va assegurar la seva perviv\u00e8ncia i el seu immediat \u00e8xit a la Catalunya medieval. **b****b**En els segles a venir, Vallbona sempre faria bandera del seu origen independent que no vincula el monestir a cap casa mare altra que el mateix Gran Cap\u00edtol de Cister.","contingut":"[{\"titol\":\"Una terra despoblada i hostil\",\"contingut\":[{\"text\":\"Les enrevessades valls al nord de la Serra del Tallat que conformen el pintoresc paisatge de Vallbona eren a mitjan de s.XII una terra alhora despoblada, perillosa per\u00f2 plena de possibilitats. L\u2019expansi\u00f3 dels nobles catalans en terres \u00e0rabs havia deixat aquest territori per repoblar, on consolidar-hi el poder cristi\u00e0 per explotar agr\u00edcolament. \u00c9s en aquesta terra fronterera, de dominaci\u00f3 incerta, a la merc\u00e8 encara d\u2019incursions sarra\u00efnes i cristianes, que trobem les primeres not\u00edcies de l\u2019eremita Ramon.\"},{\"src\":\"cu_03_conquesta.jpg\",\"descriptor\":\"Els segles XII i XIII van estar profundament marcats per l'ideal de croada. Aix\u00f2 va portar la Corona d'Arag\u00f3 a extendre els seus dominis, guanyant Lleida, Tortosa, Mallorca i Val\u00e8ncia als sarra\u00efns. La donaci\u00f3 de terres a eremites o ordes mon\u00e0stics va ser freq\u00fcent per tal de repoblar i cristianitzar les noves terres com Vallbona. Retaule del s.XV representant Jaume I a la batalla del Puig durant la campanya de Val\u00e8ncia (1237), obra de Mar\u00e7al de Sas, Albert Museum, Londres.\"}]},{\"titol\":\"Ramon, un ermit\u00e0 sense passat\",\"contingut\":[{\"text\":\"El misteri segueix envoltant la figura del fundador de Vallbona. Res no sabem del seu origen, ni geogr\u00e0fic ni familiar, la qual cosa en fa sospitar un origen humil. **b****b**No obstant aix\u00f2, al segle XIV, per tant dos segles despr\u00e9s de la seva mort, a l\u2019scriptorium de Vallbona, s\u2019escriuria una biografia sobre la seva vida i miracles on es reivindicava que Ramon va ser natural d\u2019Anglesola. El cert \u00e9s que la majoria d\u2019historiadors consideren aquesta informaci\u00f3 ap\u00f2crifa, fabricada potser per donar lustre a la poderosa fam\u00edlia noble dels Anglesola, que havia de donar importants abadesses al monestir entre els segles XIII i XIV.**b****b**La \u00fanica cosa que sabem del cert \u00e9s que, cap a l\u2019any 1150, un tal Ramon i un grup de \u201cgermans\u201d que l\u2019imitaven en penit\u00e8ncia i devoci\u00f3 ja s\u2019havien establert a la vall del Maldanell, on avui es troba el poble de Vallbona, i que vivien pobrament, en constant oraci\u00f3 i sense por a les incursions sarra\u00efnes, de les quals ell mateix va ser v\u00edctima i presoner fins a dos cops.**b**\"}]},{\"titol\":\"Vida i miracles de Sant Ramon\",\"contingut\":[{\"text\":\"Des de l\u2019scriptorium medieval de Vallbona, ens ha arribat una biografia hagiogr\u00e0fica de Ramon de Vallbona, que, almenys historiogr\u00e0ficament parlant, cal prendre amb precauci\u00f3 encara que sigui probable que s\u2019inspiri de fets, personatges i llocs hist\u00f2rics. La Vita Raimundis Confessoris, com qualsevol altra obra d\u2019aquest popular g\u00e8nere a l\u2019\u00e8poca medieval, parla de la penit\u00e8ncia i la santedat de Ramon i dels miracles que va realitzar. **b**\"},{\"src\":\"cu_03_eremita.jpg\",\"descriptor\":\"Miniatura d'un eremita. Manuscrit de la biblioteca de Vallbona de les Monges, s.XV.\"},{\"text\":\"En la vida del sant es relata com Ramon va ser fet presoner dos cops per sarra\u00efns de Siurana. El primer cop, portat captiu, se\u2019l va for\u00e7ar a convertir-se a l\u2019Islam amb amenaces d\u2019abocar-lo al buit d\u2019un penya-segat de Siurana. Per\u00f2 Ramon es va mantenir ferm i va acceptar el seu dest\u00ed sense por. Aleshores, els sarra\u00efns, impressionats per la valentia i la confian\u00e7a en D\u00e9u del seu captiu, van preferir alliberar-lo. **b****b**Durant el segon atac, un grup de sarra\u00efns va entrar a la cova on el sant home residia i van saquejar-la. Ramon va prosseguir resant a l'interior com si res no hagu\u00e9s passat. Els assaltants, ressentits per tan magre bot\u00ed i la indifer\u00e8ncia de la v\u00edctima, van cremar la creu davant la qual resava l\u2019anacoreta. **b****b**Per gran sorpresa dels agressors, en extingir-se el foc, tot va apar\u00e8ixer consumit per les flames llevat de la creu a la que Ramon es mantenia prostrat. Els sarra\u00efns van comprendre que aquell era un home de D\u00e9u i, plens de temor, van fer mitja volta. **b****b**La miraculosa creu d'aquest miracle va ser conservada en el monestir durant molt de temps, fins almenys el s.XIX quan encara en trobem refer\u00e8ncies. La vida de Sant Ramon era llegida cada any al monestir, el dia de l\u2019aniversari del fundador, i servia alhora per inspirar les religioses i reivindicar les arrels i la independ\u00e8ncia en la que va n\u00e9ixer la comunitat. \"}]},{\"titol\":\"Els seguidors de Sant Ramon creixen\",\"contingut\":[{\"text\":\"M\u00e9s enll\u00e0 de miracles, la determinaci\u00f3 i el dinamisme de Ramon de Vallbona, entregat en cos i \u00e0nima a l\u2019oraci\u00f3, construint, cultivant, i promovent altres vocacions erem\u00edtiques, no deixen cap lloc a dubte. **b****b**La seva va ser una vida err\u00e0tica i emprenedora: canviava d\u2019assentament amb facilitat al ritme de les donacions que rebia de la noblesa, preocupada per guanyar-se la salvaci\u00f3 al cel i una bona reputaci\u00f3 en aquest m\u00f3n. Ramon va promoure petites comunitats d\u2019anacoretes, \u201cgermans\u201d com s\u2019anomenaven, a C\u00e8rvoles prop de Poblet, a Santa Maria (avui Vallbona) al Sant Esperit (a 2 km de Vallbona) , a Colobrers (prop del Tallat a 6km de Vallbona), i fins a terres tan allunyanes com Poboleda del Montsant, donant lloc al viver d\u2019ermitans que m\u00e9s endavant fundarien la important Cartoixa de Scala Dei.**b****b**\u00c9s interessant fer notar que algunes d\u2019aquestes comunitats d\u2019anacoretes van ser mixtes, \u00e9s a dir que en elles convivien tant homes com dones. Aquest va ser el cas de la comunitat erem\u00edtica de Vallbona, la llavor del futur monestir. \"}]},{\"titol\":\"Les ermitanes de Vallbona s\u2019integren al C\u00edster\",\"contingut\":[{\"text\":\"Malgrat les anades i vingudes de Ramon per assistir a les nombroses comunitats que havia fundat, no va descuidar mai el grup de Vallbona. Per assegurar-ne el manteniment, cap a l\u2019any 1171 va cedir a negociar amb el monestir de Poblet, fundat nom\u00e9s 20 anys abans per\u00f2 que amena\u00e7ava perillosament d\u2019engollir totes les comunitats erem\u00edtiques d\u2019aquesta part de la Catalunya Nova, l\u2019adscripci\u00f3 independent de la comunitat de Vallbona a l\u2019orde del Cister. **b****b**L\u2019adhesi\u00f3 al Cister comportava que la comunitat deixava de ser mixta i esdevenia \u00fanicament femenina; a m\u00e9s, la comunitat havia de ser ensinistrada i havia d\u2019adoptar el model de gesti\u00f3 econ\u00f2mic, pol\u00edtic i religi\u00f3s propis del Cister. \"},{\"src\":\"cu_03_tulebras.jpg\",\"descriptor\":\"Monestir de Tulebras, Navarra, primera casa del C\u00edster als reialmes hisp\u00e0nics, d'on provenia la primera abadessa de Vallbona.\"},{\"text\":\"Per fer-ho, al 1173, dues monges i dues donzelles del monestir de Tulebras, el primer monestir cistercenc dels reialmes hisp\u00e0nics situat entre Navarra i Arag\u00f3, van traslladar-se a Vallbona per formar i dirigir la nova comunitat cistercenca. Inicialment, la comunitat de religioses eremites es va partir en dues, cadascuna vivint en llocs separats de la vall. D\u2019una banda hi havia les religioses que se sotmetien a la direcci\u00f3 estrictament cistercenca de les nouvingudes monges navarreses i, de l\u2019altra, les que es mantenien m\u00e9s fidels a l\u2019autogesti\u00f3 erem\u00edtica que havia imperat fins aleshores.\"}]},{\"titol\":\"Consolidaci\u00f3 i \u00e8xit\",\"contingut\":[{\"text\":\"Just abans de la seva mort al 1176, Ramon de Vallbona va deixar per escrit en el seu testament quina havia de ser l\u2019organitzaci\u00f3 de les dues comunitats femenines de Vallbona en vistes d\u2019una imminent unificaci\u00f3. Pocs mesos despr\u00e9s, les dues comunitats ja vivien juntes al fons de vall on es troba avui l\u2019actual monestir sota el b\u00e0cul de l\u2019abadessa \u00d2ria, una de les monges navarreses. **b****b**En aquells mateixos anys van encetar-se les donacions de terres i rendes per part de la noblesa local. Nom\u00e9s un any despr\u00e9s de l\u2019arribada d\u2019\u00d2ria a Vallbona, el propi Alfons I d\u2019Arag\u00f3 ja feia la primera donaci\u00f3 reial de propietats a la nova comunitat. Quatre anys m\u00e9s tard, ell i la reina visitaven en persona la comunitat de cistercenques de Vallbona i feien promesa de dotar-la de terres i rentes per la construcci\u00f3 i manteniment d\u2019un nou monestir. **b****b**Havia comen\u00e7at el llarg cam\u00ed del monestir de Santa Maria de Vallbona.\"}]}]","imatge_icon":"cu03_thumb_app.jpg","ic_imatge":"cu_03_01_fitxa.jpg","valoracio":"4","tipus":"cu","subcategoria":"historia","transport":"","audioFitxer":"[\"Audioguia_RamonDeVallbona.mp3\",13000,407]","contacta":"","poisRuta":"","relacionats":"cu_02,cu_04,cu_06,cu_13","galeria_im":"[{\"fitxer\":\"cu_03_eremita.jpg\",\"titol\":\"Miniatura d'un eremita.\",\"text\":\"Representaci\u00f3 d'un eremita vestit amb pells, un anyell als bra\u00e7os i una \u00e0urea en s\u00edmbol de sanctedat. Extret d'un gradual del s.XV de la biblioteca de Vallbona de les monges \"},{\"fitxer\":\"cu_03_conquesta.jpg\",\"titol\":\"L'ideal religi\u00f3s i militar de croada.\",\"text\":\"El segle XII i XIII van estar profundament marcats per l'ideal de croada. A la pen\u00ednsula ib\u00e8rica, aix\u00f2 va portar la Corona d'Arag\u00f3 a extendre els seus dominis. La donaci\u00f3 d'aquestes terres a eremites o ordres mon\u00e0stics va ser freq\u00fcent i va servir per repoblar i cristianitzar els nous territoris. Retaule del s.XV representant Jaume I i Sant Jordi lluitant a la batalla del Puig durant la campanya de Val\u00e8ncia (1237).\"},{\"fitxer\":\"cu_03_tulebras.jpg\",\"titol\":\"Vista de conjunt del monestir de Tulebras\",\"text\":\"El monestir de Tulebras, a la frontera entre Navarra i l'Arag\u00f3, \u00e9s el primer monestir cistercenc femen\u00ed a crear-se als reialmes hisp\u00e0nics. \u00c9s de Santa Maria de la Caridad, a Tulebras, d'on prov\u00e9 la primera abadessa de Santa Maria de Vallbona.\"}]","sphere_im":""}],"relacionats":null}