{"principal":[{"id":"pi_02","id_slug":"santuari-del-tallat","nom":"Santuari del Tallat","ganxo":"Monestir del priorat de Santa Maria del Tallat, situat en un impressionant balc\u00f3 natural. ","descriptor":"Al capdamunt de la serra que tanca abruptament la Conca de Barber\u00e0, persisteixen les runes de l\u2019antic priorat de Santa Maria del Tallat. Del cim estant, s\u2019avisten les comarques de l\u2019Urgell, la Sagarra i la Conca. Recents restauracions han retornat la dignitat a l\u2019indret.","contingut":"[{\"titol\":\"El Tallat a l\u2019actualitat\",\"contingut\":[{\"text\":\"A l\u2019actualitat el santuari es compon d\u2019un pati tancat per les parets en runa de l\u2019antic monestir, una esgl\u00e9sia d\u2019obra nova presidida per una reproducci\u00f3 de la popular imatge de la Mare de D\u00e9u del Tallat, i finalment uns espais interiors amb taules i llar de foc, d\u2019acc\u00e9s lliure, habilitats per fer trobades i menjars.\"},{\"src\":\"pi_02_aeria.jpg\",\"descriptor\":\"Vista a\u00e8ria del santuari.\"},{\"text\":\"El Tallat perdura avui popular entre les comarques ve\u00efnes. Per raons religioses, identit\u00e0ries o simplement perqu\u00e8 \u00e9s el cim que domina aquestes terres, les gents de la Conca de Barber\u00e0, la Segarra i l\u2019Urgell hi organitzen tot l'any processons, trobades, berenars i excursions a peu o amb bicicleta.\"}]},{\"titol\":\" Els or\u00edgens \",\"contingut\":[{\"text\":\"La primera not\u00edcia d\u2019edificaci\u00f3 que tenim del Tallat remunta al segle XI, quan aquesta era encara terra de conquesta entre la Catalunya Vella cristiana i la Catalunya Nova andalus\u00ed. En aquells temps hauria existit ja una torre de defensa des d\u2019on guaitar l\u2019arribada de l\u2019enemic, fer senyals i allotjar-hi la soldadesca. **b****b**A mitjan de segle XIV, tenim la primera not\u00edcia de l'establiment d'una esgl\u00e9sia al cim de la muntanya. Aquesta va ser fruit d'una iniciativa popular, promoguda pels ve\u00efns de Rocallaura que, de la seva butxaca i sense el mecenatge de cap casa noble, van costejar la construcci\u00f3 d'una petita ermita. Aquest tipus d'iniciatives devotes solien respondre a la satisfacci\u00f3 de vots a la Mare de D\u00e9u realitzats en el transcurs d'alguna dificultat o pen\u00faria. Encara que nom\u00e9s sigui una hip\u00f2tesi, tenint en compte que la fundaci\u00f3 de l'esgl\u00e9sia de Santa Maria del Puig del Tallat data de 1354, \u00e9s possible que els ve\u00efns de Rocallaura volguessin donar gr\u00e0cies a la Mare de D\u00e9u per haver-los alliberat de l'epid\u00e8mia de pesta negra, que des de feia una d\u00e8cada assolava tot Europa.\"}]},{\"titol\":\"L'aparici\u00f3 de la Mare de D\u00e9u\",\"contingut\":[{\"text\":\"Aviat un miracle va confirmar la santedat del cim del Tallat. La tradici\u00f3 diu que cap els volts de 1475 una Mare de D\u00e9u tallada en fusta es va apar\u00e8ixer a un pastor de Rocallaura i que, despr\u00e9s de repetits intents per transportar-la cap a la plana, a la qual cosa la santa imatge miraculosament sempre s'escapolia retornant i reapareixent a l'indret on havia estat descoberta per primer cop, es va convenir de no moure-la m\u00e9s i fer-la residir al santuari del cim del Tallat.\"},{\"src\":\"cu_01_verge_tallat.jpg\",\"descriptor\":\"**n*Mare de D\u00e9u del Tallat*n**, imatge en fusta policromada del s.XIV, custodiada encara avui al municipi de Rocallaura des d\u2019on cada any \u00e9s portada en process\u00f3 fins al cim del Tallat. Una reproducci\u00f3 es troba exposada a l'esgl\u00e9sia del Tallat. Fotografia de Juan Nolla (Flickr) \"},{\"text\":\"El cert \u00e9s que la data de l'aparici\u00f3 co\u00efncideix amb la campanya de promoci\u00f3 i restauraci\u00f3 del santuari del Tallat que va emprendre Ramon Berenguer de Llorac, amo del benaurat pastor, i senyor de Solivella, que des del seu castell podia guaitar el perfil del santuari del Tallat retallar-se a la carena i que, potser per aix\u00f2, li professava una especial devoci\u00f3. Tal era aquesta devoci\u00f3 que va aconseguir la implicaci\u00f3 del propi rei Joan II i del mateix monestir de Poblet per iniciar reformes al santuari, que per altra banda havia sortit en molt mal estat a causa de la guerra civil catalana (1462\u20131472).**b****b**Aix\u00ed doncs, l'aparici\u00f3 de la Mare de D\u00e9u potser correspondria m\u00e9s a una **i*re-aparici\u00f3*i** que no a una primera epifania; potser alg\u00fa va amagar la ja existent imatge g\u00f2tica del segle XIV, al bosc, per protegir-la dels estralls de la guerra i, en acabar-se aquesta, va ser retrobada m\u00e9s o menys miraculosament . El que no deixa lloc a dubte \u00e9s que la seva aparici\u00f3, o re-aparici\u00f3, es va aprofitar per popularitzar encara m\u00e9s el culte ja existent de la Mare de D\u00e9u del Tallat en un moment en qu\u00e8 la corona i el monestir de Poblet es bolcaven progressivament en la promoci\u00f3 del seu culte. **b**\"}]},{\"titol\":\"Priorat de Poblet : l\u2019esplendor\",\"contingut\":[{\"text\":\"A finals de segle XV i principis de segle XVI comen\u00e7a el per\u00edode de m\u00e9s esplendor del Tallat. Les nombroses reformes realitzades aleshores s\u00f3n les que avui donen forma a l'actual santuari. Ferran el Cat\u00f2lic va reprendre el relleu del seu pare Joan II en la promoci\u00f3 del santuari; tant \u00e9s aix\u00ed que tot sembla apuntar que el monarca hi hauria fet estan\u00e7a el 1493 amb la seva esposa, la reina Isabel la Cat\u00f2lica. El rei Ferran va encomanar personalment la tasca de cust\u00f2dia i promoci\u00f3 del santuari a l\u2019abat de Poblet. \u00c9s aix\u00ed que finalment el santuari es va convertir en un priorat de Poblet. En endavant un petit grup de monjos s\u2019hi va instal.lar sota la direcci\u00f3 d\u2019un prior cistercenc.\"},{\"src\":\"PI_02_antic_claustre.jpg\",\"descriptor\":\"Foto d'\u00e8poca de les runes de l'antic claustre del priorat de Santa Maria del Tallat abans que l'arquitecte i conservador Domenech i Muntaner les utilitz\u00e9s per reformar el castell de Santa Flortentina a Canet de Mar.\"},{\"text\":\"Ja com a priorat filial de Poblet, s\u2019hi van construir dormitoris, una cuina, un refetor, un pati-claustre, estances per a acollir pelegrins i hostes, i tot el complex mon\u00e0stic necessari a una petita comunitat cistercenca, seguint l\u2019estil g\u00f2tic florit en voga al Renaixement.\"}]},{\"titol\":\"La fi del priorat: pillatge i destrucci\u00f3\",\"contingut\":[{\"text\":\"Amb les desamortitzacions de Mendiz\u00e1bal a la primera meitat del s.XIX, els monjos residents van haver d'abandonar el priorat que, juntament amb les terres que treballaven, va passar a subhasta. Arcades, capitells i rics motius ornamentals es van dispersar progressivament, venuts o saquejats.\"},{\"src\":\"pi_02_florentina_sitges.jpg\",\"descriptor\":\"Pati interior del Castell de Santa Florentina, Canet de Mar. Les arcades, capitells i portes pertanyen a l'antic priorat del Tallat. Fotografia de Joan Tous i Casals, 1964. A manera d'an\u00e8cdota, el castell de Santa Florentina, re-habilitat per Domenech i Muntaner emprant tants elements decoratius del Santuari del Tallat, ha servit pel rodatge de 'Game Of Thrones' (temporada 6, 2016). \"},{\"text\":\"Una part important d\u2019aquest material es troba avui visible al castell neog\u00f2tic de Santa Florentina de Canet de Mar i al Palau de Mar i Cel de Sitges, at\u00e8s que l\u2019arquitecte i conservador Domenech i Muntaner va adquirir-los per restaurar i decorar aquests altres monuments. **b**\"}]},{\"titol\":\"Rehabilitaci\u00f3\",\"contingut\":[{\"text\":\"Despr\u00e9s d\u2019anys d\u2019abandonament, al 1970 es va fundar l\u2019associaci\u00f3 d\u2019Amics del Tallat, actual propiet\u00e0ria del santuari, que va passar a encarregar-se de la restauraci\u00f3 i la custodia del monument. El 1975, en ocasi\u00f3 del primer Aplec del Tallat, es va restituir una nova imatge de la Mare de D\u00e9u del Tallat, absent del seu temple durant m\u00e9s de 150 anys.\"}]}]","imatge_icon":"pi02_thumb_app.jpg","ic_imatge":"pi_02_pati_interior.jpg","valoracio":"5","tipus":"pi","subcategoria":"esglesia","transport":"[[41.481985, 1.137359]]","audioFitxer":"","contacta":"[\n {\n \"estil\": \"salt\",\n \"espai\": 8\n },\n {\n \"estil\": \"h1\",\n \"text\": \"Contacte\"\n },\n {\n \"estil\": \"salt\",\n \"espai\": 8\n },\n {\n \"estil\": \"h3\",\n \"text\": \"Entitat Municipal Descentralitzada de Rocallaura\"\n },\n {\n \"estil\": \"salt\",\n \"espai\": 8\n }, \n {\n \"estil\": \"h2\",\n \"text\": \"C. Montserrat, 3 - 25269 Rocallaura\"\n },\n {\n \"estil\": \"salt\",\n \"espai\": 8\n },\n {\n \"estil\": \"telefon\",\n \"text\": \"973331183\"\n },\n {\n \"estil\": \"salt\",\n \"espai\": 8\n },\n {\n \"estil\": \"email\",\n \"text\": \"emd.rocallaura@gmail.com\"\n },\n {\n \"estil\": \"salt\",\n \"espai\": 8\n },\n {\n \"estil\": \"separador\",\n \"color\": \"verd\"\n },\n \n {\n \"estil\": \"salt\",\n \"espai\": 8\n },\n {\n \"estil\": \"h3\",\n \"text\": \"Oficina Comarcal de Turisme de l\u2019Urgell\"\n },\n {\n \"estil\": \"salt\",\n \"espai\": 8\n }, \n {\n \"estil\": \"h2\",\n \"text\": \"C. Agoders, 16\u00a0 - 25300 T\u00e0rrega\"\n },\n {\n \"estil\": \"salt\",\n \"espai\": 8\n },\n {\n \"estil\": \"telefon\",\n \"text\": \"973 500 707\"\n },\n {\n \"estil\": \"salt\",\n \"espai\": 8\n },\n {\n \"estil\": \"email\",\n \"text\": \"turisme@urgell.cat\"\n }\n]","poisRuta":"","relacionats":"cu_02, cu_01,pi_06,pi_08","galeria_im":"[{\"fitxer\":\"PI_02_antic_claustre.jpg\",\"titol\":\"Runes de l'antic pati-claustre del Tallat.\",\"text\":\"L'arquitecte i conservador Domenech i Muntaner va utilitzar nombroses d'aquestes arcades, portes i finestres el 1910 per reformar el castell de Santa Flortentina de Canet de Mar, on es poden contemplar avui.\"},{\"fitxer\":\"pi_02_florentina_sitges.jpg\",\"titol\":\"Pati interior del Castell de Santa Florentina, Canet de Mar.\",\"text\":\"Les arcades, capitells i portes pertanyen a l'edifici d'estil g\u00f2tic florit del priorat del Tallat. Fotografia de Joan Tous i Casals, 1964. A manera d'an\u00e8cdota, el castell de Santa Caterina, re-habilitat per Domenech i Muntaner emprant tants elements decoratius del Santuari del Tallat, ha servit pel rodatge de 'Game Of Thrones' (temporada 6, 2016). \"},{\"fitxer\":\"pi_02_detall_finestra.jpg\",\"titol\":\"Un dels pocs finestrals conservats al santuari.\",\"text\":\"Marc de finestra, d'estil g\u00f2tic florit, que afortunadament no va ser ni saquejat ni re-aprofitat per la construcci\u00f3 de palaus neo-g\u00f2tics i que encara pot contemplar-se al Tallat.\"},{\"fitxer\":\"pi_02_florentina_sitges2.jpg\",\"titol\":\"Finestrals del castell de Santa Florentina de Canet de Mar.\",\"text\":\"Els finestrals provenen del santuari del Tallat i s\u00f3n d'estil g\u00f2tic tard\u00e0, Fotografia de Joan Tous i Casals, 1964. \"},{\"fitxer\":\"pi_02_capitell.jpg\",\"titol\":\"Capitell de l'antic claustre de Santa Maria del Tallat.\",\"text\":\"El capitell il\u00b7lustra figures de monjos datant de l'\u00e8poca en qu\u00e8 el santuari era un important priorat de Poblet. Aquests capitells es troben avui decorant el pati del Castell de Santa Florentina, Canet de Mar. \"},{\"fitxer\":\"pi_02_runes.jpg\",\"titol\":\"El Tallat abans de les \u00faltimes restauracions\",\"text\":\"Fotografia de l'estat del santuari del tallat el 1982. Es pot apreciar com tots els marcs de portes i finestres, arcades, capitells i elements decoratius han estat expoliats.\"},{\"fitxer\":\"pi_02_coronacio.jpg\",\"titol\":\"Coronaci\u00f3 can\u00f2nica de la Mare de D\u00e9u\",\"text\":\"Fotografia d'\u00e8poca de l'any 1954 \"},{\"fitxer\":\"pi_02_aeria.jpg\",\"titol\":\"Vista a\u00e8ria del santuari a l'actualitat.\",\"text\":\"\"}]","sphere_im":""}],"relacionats":null}