Nascut expressament en la soledat d’una vall remota, el monestir de Vallbona ha acabat envoltant-se d’un pintoresc poble. Al segle XVI, seguint les consignes del Concili de Trento, contrari a l'existència de monestirs femenins isolats, es va fer una crida als pagesos del rodal perquè s’establissin a l'interior de les velles muralles del monestir.
Mica en mica, l’assentament va créixer: el que a l’època medieval havien estat els antics cellers, l’hospital dels pobres i dels peregrins, els molins i el propi cementiri del monestir van convertir-se en els actuals carrers, places i cases del poble de Vallbona. Vallbona ofereix avui tots els al·licients d’un poblet de l’interior, recollit en una orografia complicada i bressolat per una natura i agricultura que conviuen en harmonia.