{"principal":[{"id":"mo_02","id_slug":"tomba-de-la-reina-violant","nom":"Tomba de la Reina Violant","ganxo":"Segona esposa de Jaume I el Conqueridor, la reina i la seva filla San\u00e7a descansen al cor de l'esgl\u00e9sia en dos visibles sarc\u00f2fags. ","descriptor":"La vinculaci\u00f3 de la reina amb el cenobi de Vallbona ens parla del prestigi que aquest havia adquirit nom\u00e9s un segle despr\u00e9s de la seva fundaci\u00f3. **b****b**La Reina Violant \u00e9s el cas m\u00e9s paradigm\u00e0tic de com la noblesa, fins i tot la casa reial, beneficiava el monestir de Vallbona i a la seva vegada se\u2019n beneficiava. Es tractava d\u2019un intercanvi mutu de prestigi, per\u00f2 tamb\u00e9 de donacions de terres i rendes a canvi d\u2019oracions.","contingut":"[{\"titol\":\"El rei faldiller busca segona esposa\",\"contingut\":[{\"text\":\"El primer matrimoni del rei Jaume va ser breu i for\u00e7a dissortat. S\u2019havia casat en primeres noces als tretze anys amb Elionor, filla del rei Alfons VIII de Castella, i des de bon principi tothom va veure que aquells dos adolescents, units tan preco\u00e7ment en matrimoni, no congeniaven gens.\"},{\"src\":\"mo_02_jaume.jpg\",\"descriptor\":\"Retrat de Jaume I el Conqueridor de jove, s.XIII. Reputat un home ben plantat, carism\u00e0tic i vital, ha estat tamb\u00e9 un dels nostres reis m\u00e9s faldillers.\"},{\"text\":\"Tant \u00e9s aix\u00ed que la llegenda diu que l\u2019entorn del rei, preocupat per assegurar-se un hereu al tron, va parar una trampa al jove rei. Els cortesans van disfressar la reina Elionor de bonica prostituta i van enredar l\u2019adolescent Jaume perqu\u00e8 dorm\u00eds amb ella. D\u2019aquest engany, n\u2019hauria nascut l\u2019infant Alfons, que d\u2019altra banda mai no arribaria a regnar.**b****b**La falta de sintonia entre els dos joves c\u00f2njuges va portar Jaume a nombroses aventures amoroses, la m\u00e9s oficial de les quals amb la comtessa Aurembiaix d\u2019Urgell. Per\u00f2 el rei aviat va posar-se a cercar segones noces. Desitjava una filla de reis que aport\u00e9s prestigi, patrimoni, una sucosa dot per sufragar les gran campanyes de conquesta que tenia en ment, i naturalment que fos jove i verge. \"}]},{\"titol\":\"Una princesa d'Orient\",\"contingut\":[{\"text\":\"En aquells anys, el papa Gregori IX desitjava moure fitxes cap a Orient, barrejar-se en la complicada pol\u00edtica de Bizanci i ja somiava en la seg\u00fcent creuada. Per aconseguir-ho, res millor que el matrimoni d\u2019un gran rei cristi\u00e0 com Jaume I per teixir aliances i encetar reivindicacions territorials. El 1234, l'encara jove rei Jaume acceptava la proposta papal i accedia a casar-se amb la jove Andrewa Arpad Courtenay, filla del rei Andreu II d\u2019Hongria, m\u00e9s coneguda aqu\u00ed com Yoles, o Violant, els encants de la qual nom\u00e9s coneixia d'o\u00efdes.\"},{\"src\":\"mo_02_genealogia.jpg\",\"descriptor\":\"**n*Arbre geneal\u00f2gic de Violant*n**. Per part de pare, era de descend\u00e8ncia hongaresa; per part de mare, francesa.\"},{\"text\":\"Aquell mateix any el matrimoni tenia lloc a la catedral de Barcelona, amb gran pompa i pel gran divertiment dels barcelonins que es meravellaven de l\u2019ex\u00f2tic seguici de nobles hongaresos que acompanyava la fam\u00edlia de la n\u00favia.\"}]},{\"titol\":\"Una reina ambiciosa i amb car\u00e0cter\",\"contingut\":[{\"text\":\"Aquest cop Jaume I va estar de sort. El nou matrimoni va ser ple d\u2019amor, complicitat i molts fills. El monarca va rendir-se davant la bellesa i la determinaci\u00f3 de Violant; confiava en ella i va deixar-se aconsellar i acompanyar per ella durant les campanyes militars i fins i tot prendre decisions en la seva abs\u00e8ncia.\"},{\"src\":\"mo_02_gegants.jpg\",\"descriptor\":\"**n*Gegants de la ciutat de Barcelona*n**. Des de 1914, s\u00f3n la parella reial de Jaume I i Violant. La mem\u00f2ria popular d'aquesta reial parella ha restat sempre viva. Malauradament no disposem de cap representaci\u00f3 d'\u00e8poca fiable de la Reina Violant.\"},{\"text\":\"Violant i Jaume s\u2019agradaven i s\u2019entenien. L\u2019idioma d\u2019un i altre no tenia per qu\u00e8 ser un problema: Violant, encara que hongaresa, era n\u00e9ta de Pierre de Courtenay, per tant parlava perfectament la llengua d\u2019Oil (antecessor del franc\u00e8s) i Jaume parlava en catal\u00e0 primitiu.\"}]},{\"titol\":\"Gelosa pels interessos dels fills\",\"contingut\":[{\"text\":\"La forta implicaci\u00f3 de la reina Violant en la pol\u00edtica del Llevant a Espanya i a Occit\u00e0nia, dominis patrimonials de Jaume, \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia del desig de la reina d'ampliar les terres i el prestigi de la seva nombrosa descend\u00e8ncia.**b****b**Va donar al rei Jaume nou fills, entre els quals hi ha algunes de les grans figures hist\u00f2riques de l\u2019\u00e8poca. Entre les seves filles trobem la futura reina Violant de Castella, casada amb Alfons X el Savi, i la reina Isabel, casada amb el rei de Fran\u00e7a Felip II l\u2019Ardit; entre els seus fills trobem: el rei Pere II el Gran d\u2019Arag\u00f3, el Rei Jaume de Mallorca i un arquebisbe de Toledo. **b****b**Violant va pugnar fort pels interessos dels seus fills i no va dubtar en agullonar el seu marit a la guerra de conquesta, per exemple participant activament en la campanya de Val\u00e8ncia. Mare gelosa, va intrigar per enemistar Jaume I amb el seu primer fill Alfons, concebut amb Elionor de Castella, i leg\u00edtim hereu. \"}]},{\"titol\":\"Predilecci\u00f3 reial per Vallbona\",\"contingut\":[{\"text\":\"\u00bfPer quina ra\u00f3 la reina Violant d\u2019Hongria va demanar en el seu testament de ser enterrada a Vallbona? Al s.XIII, l\u2019orde mon\u00e0stic del C\u00edster triomfava per tot Europa: nombrosos cistercencs i cistercenques van ser sanctificats, d\u2019altres nombrats a bisbe, d\u2019altres encara aconsellaven pr\u00ednceps i papes. **b****b**En vida de la reina Violant, el C\u00edster representava la renovaci\u00f3, la puresa i la modernitat de la Cristiandat; i Vallbona s\u2019havia erigit com el centre femen\u00ed m\u00e9s important de la Corona d\u2019Arag\u00f3. No ens ha de sorprendre llavors que el sector femen\u00ed de la casa reial s\u2019afeccion\u00e9s tant a Vallbona.**b****b**De fet, durant el seu regnat, el rei Jaume I va visitar i residir al monestir probablement en m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3 (la de 1268 est\u00e0 perfectament documentada), va afavorir-lo amb nombroses donacions de propietats, rentes, jurisdiccions aix\u00ed com d'impostos sobre molins i mercats de viles, alguns d\u2019ells, centenars de quil\u00f2metres lluny de Vallbona. \"}]},{\"titol\":\"El sepulcre de les infantes\",\"contingut\":[{\"text\":\"No es tractava tampoc d\u2019un caprici isolat de la reina Violant per Vallbona, sin\u00f3 que tota la fam\u00edlia reial va demostrar una gran devoci\u00f3 per aquest monestir.**b****b**Tres de les filles de Violant d\u2019Hongria tamb\u00e9 van expressar la seva voluntat de rebre sepultura a Vallbona, al costat de la seva mare: la infanta Violant, esposa d\u2019Alfons X el Savi de Castella, la infanta Maria, monja d\u2019un convent de Saragossa, i la infanta San\u00e7a, gran devota, personatge de vida novel\u00b7lesca, que va morir a Jerusalem al servei dels pobres de l\u2019orde dels hospitalers. \"},{\"src\":\"mo_02_infanta.jpg\",\"descriptor\":\"**n*Sepulcre de la infanta San\u00e7a*n**, ubicat al cor de l'Esgl\u00e9sia, just davant del de la seva mare, en un sarc\u00f2fag encastat a la paret.\"},{\"text\":\"Les despulles d\u2019aquesta \u00faltima infanta, a difer\u00e8ncia de les dues primeres germanes, s\u00ed que van ser finalment traslladades a Vallbona. \"}]},{\"titol\":\"Mort de la reina i trasllat a Vallbona\",\"contingut\":[{\"text\":\"Al 1251, a l\u2019edat de 35 anys, moria la reina Violant prop d\u2019Osca, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de febres que probablement li havia contagiat el seu fill, l\u2019infant Ferran, caigut malalt aquell mateix any i que ella havia vetllat a peu de llit fins la seva mort. **b****b**En compliment al testament de la reina, les despulles van ser traslladades a Vallbona l\u2019any 1276, tal com indica la inscripci\u00f3 llatina sobre el seu sarc\u00f2fag. Tamb\u00e9 segons la voluntat de la reina, Jaume I va assegurar les rentes a vida de cinc monjos cistercencs traslladats a Vallbona, encarregats en endavant de pregar per l\u2019\u00e0nima de la reial difunta.**b****b**El sepulcre de la reina Violant, una de les atraccions tur\u00edstiques m\u00e9s importants de Vallbona, sorpr\u00e8n per la seva simplicitat tot i la import\u00e0ncia del personatge. El sepulcre est\u00e0 al\u00e7at sobre dos pilastres; la caixa \u00e9s de pedra vermellosa i la coberta de pedra blanca a dos vessants. Les \u00faniques ornamentacions s\u00f3n les creus 'patents' o templers i l\u2019escut d\u2019armes del seu esp\u00f2s amb la senyera. \"},{\"src\":\"mo_02_creupatada.jpg\",\"descriptor\":\"Escut de la Corona d'Arag\u00f3, per tant de les armes del marit, inscripci\u00f3 amb data i tres creus 'patents' (del franc\u00e8s, literalment, creu amb potes) una sobre la coberta i dues als pilastres. La creu 'patent' \u00e9s la que portaven els cavallers templers al pit, orde guerrer aleshores important pel casal d'Arag\u00f3 i en bona sintonia amb el Cister.\"},{\"text\":\"L'any 2002, el govern dHongria va finan\u00e7ar la restauraci\u00f3 del sepulcre de la reina Violant. Si b\u00e9 encara no s\u2019han portat a terme estudis cient\u00edfics sobre les despulles que hi ha a l\u2019interior, es creu que aquest resta l\u2019\u00fanic sepulcre de la poderosa dinastia hongaresa dels \u00c1rp\u00e1d, que ha donat tants de reis, emperadors i sants, que roman inviolada.\"}]}]","imatge_icon":"mo02_thumb_app.jpg","ic_imatge":"mo02_principal.jpg","valoracio":"3","tipus":"mo","subcategoria":"tomba","transport":"[[41.524697, 1.089022]]","audioFitxer":"","contacta":"","poisRuta":"","relacionats":"mo_10,mo_14,cu_02,cu_03","galeria_im":"[{\"fitxer\":\"mo_02_02.jpg\",\"titol\":\"Detall de Jaume I el Conqueridor\",\"text\":\"Retrat de Jaume I el Conqueridor de jove, s.XIII. Reputat un home ben plantat, carism\u00e0tic i vital, ha estat un dels nostres reis m\u00e9s faldillers.\"},{\"fitxer\":\"mo_02_creupatada.jpg\",\"titol\":\"Detall de l'escut i inscripci\u00f3.\",\"text\":\"Escut de la Corona d'Arag\u00f3, per tant de les armes del marit, inscripci\u00f3 amb data i tres creus 'patents' (del franc\u00e8s, literalment, creu amb potes) una sobre la coberta i dues als pilastres. La creu 'patent' \u00e9s la que portaven els cavallers templers al pit, orde guerrer aleshores important per la corona i en bona sintonia amb el c\u00edster.\"},{\"fitxer\":\"mo_02_genealogia.jpg\",\"titol\":\"Arbre geneal\u00f2gic de Violant\",\"text\":\"La reina Violant provenia de dues grans important\u00edssimes fam\u00edlies nobili\u00e0ries. Tenia reis, emperadors i sants per familiars propers. Per part de pare, la reina Violant era de descend\u00e8ncia hongaresa; per part de mare, francesa.\"},{\"fitxer\":\"mo_02_gegants.jpg\",\"titol\":\"Gegants de la ciutat de Barcelona\",\"text\":\"Des de 1914, la reial parella de Jaume I i Violant d'Hongria surten a passejar per la festa de la Merc\u00e8. La mem\u00f2ria popular d'aquesta parella ha restat sempre viva a Catalunya. Malauradament no disposem de cap representaci\u00f3 d'\u00e8poca fiable de la Reina Violant.\"},{\"fitxer\":\"mo_02_infanta.jpg\",\"titol\":\"Sepulcre de la infanta San\u00e7a\",\"text\":\"La tomba es troba al cor de l'Esgl\u00e9sia, just davant de la seva mare, en un sarc\u00f2fag encastat a la paret i que durant molts anys, a causa de l'escut de Castella que hi ha esculpit sobre la pedra, es va creure que corresponia, err\u00f2niament, al de la seva germana Violant de Castella, esposa d'Alfons X el Savi.\"}]","sphere_im":""}],"relacionats":null}
Tomba de la Reina Violant
Segona esposa de Jaume I el Conqueridor, la reina i la seva filla Sança descansen al cor de l'església en dos visibles sarcòfags.
La vinculació de la reina amb el cenobi de Vallbona ens parla del prestigi que aquest havia adquirit només un segle després de la seva fundació.
La Reina Violant és el cas més paradigmàtic de com la noblesa, fins i tot la casa reial, beneficiava el monestir de Vallbona i a la seva vegada se’n beneficiava. Es tractava d’un intercanvi mutu de prestigi, però també de donacions de terres i rendes a canvi d’oracions.
Info pràctica
Comparteix a xarxes socials
Utilitats de la fitxa
Situa el contingut al mapa
Relacionats
Si vols ampliar la informació, consulta les fitxes relacionades.
El temple del monestir
Imponent però austera, l’església combina amb gran harmonia els estils romànic i gòtic.
L'orde del Cister
La fundació del Cister és una fita destacada en la història religiosa d’Europa
Ramon de Vallbona i la fundació del monestir
A diferència de Poblet i Santes Creus iniciats per monjos cistercencs francesos per demanda de comt...
Sarcòfags de la plaça
Sarcòfags de pedra romànics i gòtics, pertanyents a cinc grans dames nobles.