Una terra de “llonganisses“

Com a tot l’Urgell, la Segarra, les Garrigues i les comarques limítrofes, la ramaderia porcina hi està profundament arrelada. Impossible no veure-hi, -potser també ensumar-hi...-, les nombroses granges a les afores de les seves poblacions. Durant molts anys, el porc ha estat en aquestes terres la carn de referència i la seva matança es celebrava amb una gran festa que convocava famílies senceres, veïns i amics.

Avui dia, ha estat impossible mantenir aquesta tradició a causa de l’estricte regulació que afecta els escorxadors. No obstant això, Vallbona n'ha recuperat recentment una part, tot posant l'accent en la seva vessant més social i festiva.

Segurament és la fabulosa, la grassa, la picant “llonganissa” d’aquesta terra l’aportació més original a l’univers de l’embotit que hagi fet mai aquesta terra. Cal fer notar al foraster, en perill de veure’s atrapat en un malentès, que en català occidental, “llonganissa” no és ni un fuet ni una salsitxa seca com podria pensar, sinó simplement la botifarra crua.

Preparació de llonganisses a Vallbona durant la “Matança del porc 2016”.

Les botifarres i “llonganisses” que es poden provar i comprar en aquesta terra (als pobles veïns de Maldà, Belianes, Bellpuig, Tàrrega...) són moltes i molt variades; les més típiques, les de tota la vida, sense entrar en sub-varietats ni noves creacions són: la “llonganissa” crua, molt forta de pebre; la “secallona” que no és altra cosa que la pròpia llonganissa crua deixada assecar; la botifarra blanca, que és una “llonganissa bullida” pensada per menjar freda i que pot recordar al bull però més picant; i finalment la botifarra negra, feta amb sang, també bullida i que sol passar-se per la paella, encara que hi ha sibarites que també l’assaboreixen freda com a entremès.