Nascut expressament en la soledat d’una vall remota, el monestir de Vallbona ha acabat envoltant-se d’un pintoresc poble. Al segle XVI, seguint les consignes del Concili de Trento, contrari a l'existència de monestirs femenins isolats, es va fer una crida als pagesos del rodal perquè s’establissin a l'interior de les velles muralles del monestir.
Mica en mica, l’assentament va créixer: el que a l’època medieval havien estat els antics cellers, l’hospital dels pobres i dels peregrins, els molins i el propi cementiri del monestir van convertir-se en els actuals carrers, places i cases del poble de Vallbona. Vallbona ofereix avui tots els al·licients d’un poblet de l’interior, recollit en una orografia complicada i bressolat per una natura i agricultura que conviuen en harmonia.
Cal dir que Vallbona de les Monges és cap de municipi, juntament amb dos nuclis més de població, Montblanquet i Rocallaura. Cadascun conserva una identitat i un patrimoni propis, però tots tres comparteixen un mateix paisatge, una mateixa història i una estreta vinculació amb la Vall del Corb i la Serra del Tallat.
Vallbona és reconeguda àmpliament pel seu monestir cisterecenc, mentre que Rocallaura destaca per la seva tradició termal i Montblanquet conserva l'encant dels petits pobles rurals, amb una notable església d'origen medieval.
Descobrir el municipi és recórrer tres pobles diferents, que, plegats, formen una única destinació.
