Santuari del Tallat

A l’actualitat el santuari es compon d’un pati tancat per les parets en runa de l’antic monestir, una església d’obra nova presidida per una reproducció de la popular imatge de la Mare de Déu del Tallat, i finalment uns espais interiors amb taules i llar de foc, d’accés lliure, habilitats per fer trobades i menjars.

Vista aèria del santuari.

El Tallat perdura avui popular entre les comarques veïnes. Per raons religioses, identitàries o simplement perquè és el cim que domina aquestes terres, les gents de la Conca de Barberà, la Segarra i l’Urgell hi organitzen tot l'any processons, trobades, berenars i excursions a peu o amb bicicleta.

La primera notícia d’edificació que tenim del Tallat remunta al segle XI, quan aquesta era encara terra de conquesta entre la Catalunya Vella cristiana i la Catalunya Nova andalusí. En aquells temps hauria existit ja una torre de defensa des d’on guaitar l’arribada de l’enemic, fer senyals i allotjar-hi la soldadesca.

A mitjan de segle XIV, tenim la primera notícia de l'establiment d'una església al cim de la muntanya. Aquesta va ser fruit d'una iniciativa popular, promoguda pels veïns de Rocallaura que, de la seva butxaca i sense el mecenatge de cap casa noble, van costejar la construcció d'una petita ermita. Aquest tipus d'iniciatives devotes solien respondre a la satisfacció de vots a la Mare de Déu realitzats en el transcurs d'alguna dificultat o penúria. Encara que només sigui una hipòtesi, tenint en compte que la fundació de l'església de Santa Maria del Puig del Tallat data de 1354, és possible que els veïns de Rocallaura volguessin donar gràcies a la Mare de Déu per haver-los alliberat de l'epidèmia de pesta negra, que des de feia una dècada assolava tot Europa.

Aviat un miracle va confirmar la santedat del cim del Tallat. La tradició diu que cap els volts de 1475 una Mare de Déu tallada en fusta es va aparèixer a un pastor de Rocallaura i que, després de repetits intents per transportar-la cap a la plana, a la qual cosa la santa imatge miraculosament sempre s'escapolia retornant i reapareixent a l'indret on havia estat descoberta per primer cop, es va convenir de no moure-la més i fer-la residir al santuari del cim del Tallat.

Mare de Déu del Tallat, imatge en fusta policromada del s.XIV, custodiada encara avui al municipi de Rocallaura des d’on cada any és portada en processó fins al cim del Tallat. Una reproducció es troba exposada a l'església del Tallat. Fotografia de Juan Nolla (Flickr)

El cert és que la data de l'aparició coïncideix amb la campanya de promoció i restauració del santuari del Tallat que va emprendre Ramon Berenguer de Llorac, amo del benaurat pastor, i senyor de Solivella, que des del seu castell podia guaitar el perfil del santuari del Tallat retallar-se a la carena i que, potser per això, li professava una especial devoció. Tal era aquesta devoció que va aconseguir la implicació del propi rei Joan II i del mateix monestir de Poblet per iniciar reformes al santuari, que per altra banda havia sortit en molt mal estat a causa de la guerra civil catalana (1462–1472).

Així doncs, l'aparició de la Mare de Déu potser correspondria més a una re-aparició que no a una primera epifania; potser algú va amagar la ja existent imatge gòtica del segle XIV, al bosc, per protegir-la dels estralls de la guerra i, en acabar-se aquesta, va ser retrobada més o menys miraculosament . El que no deixa lloc a dubte és que la seva aparició, o re-aparició, es va aprofitar per popularitzar encara més el culte ja existent de la Mare de Déu del Tallat en un moment en què la corona i el monestir de Poblet es bolcaven progressivament en la promoció del seu culte.

A finals de segle XV i principis de segle XVI comença el període de més esplendor del Tallat. Les nombroses reformes realitzades aleshores són les que avui donen forma a l'actual santuari. Ferran el Catòlic va reprendre el relleu del seu pare Joan II en la promoció del santuari; tant és així que tot sembla apuntar que el monarca hi hauria fet estança el 1493 amb la seva esposa, la reina Isabel la Catòlica. El rei Ferran va encomanar personalment la tasca de custòdia i promoció del santuari a l’abat de Poblet. És així que finalment el santuari es va convertir en un priorat de Poblet. En endavant un petit grup de monjos s’hi va instal.lar sota la direcció d’un prior cistercenc.

Foto d'època de les runes de l'antic claustre del priorat de Santa Maria del Tallat abans que l'arquitecte i conservador Domenech i Muntaner les utilitzés per reformar el castell de Santa Flortentina a Canet de Mar.

Ja com a priorat filial de Poblet, s’hi van construir dormitoris, una cuina, un refetor, un pati-claustre, estances per a acollir pelegrins i hostes, i tot el complex monàstic necessari a una petita comunitat cistercenca, seguint l’estil gòtic florit en voga al Renaixement.

Amb les desamortitzacions de Mendizábal a la primera meitat del s.XIX, els monjos residents van haver d'abandonar el priorat que, juntament amb les terres que treballaven, va passar a subhasta. Arcades, capitells i rics motius ornamentals es van dispersar progressivament, venuts o saquejats.

Pati interior del Castell de Santa Florentina, Canet de Mar. Les arcades, capitells i portes pertanyen a l'antic priorat del Tallat. Fotografia de Joan Tous i Casals, 1964. A manera d'anècdota, el castell de Santa Florentina, re-habilitat per Domenech i Muntaner emprant tants elements decoratius del Santuari del Tallat, ha servit pel rodatge de 'Game Of Thrones' (temporada 6, 2016).

Una part important d’aquest material es troba avui visible al castell neogòtic de Santa Florentina de Canet de Mar i al Palau de Mar i Cel de Sitges, atès que l’arquitecte i conservador Domenech i Muntaner va adquirir-los per restaurar i decorar aquests altres monuments.

Després d’anys d’abandonament, al 1970 es va fundar l’associació d’Amics del Tallat, actual propietària del santuari, que va passar a encarregar-se de la restauració i la custodia del monument. El 1975, en ocasió del primer Aplec del Tallat, es va restituir una nova imatge de la Mare de Déu del Tallat, absent del seu temple durant més de 150 anys.