Parròquia de Santa Maria
Església neoclàssica construïda al s.XIX.
L’església servia de parròquia i d’únic temple accessible al poble en temps passats quan el monestir guardava una clausura molt més estricta.
A l’interior, s’hi troben unes pintures murals simpàtiques i alegres pintades recentment, i a les pedres de l’exterior un secret molt ben amagat.
Una parròquia pel poble
El naixement del municipi de Vallbona al voltant del monestir al segle XVI aviat va fer indispensable l’existència d’una parròquia pels seus habitants independent del temple del monestir. No oblidem que, fins a mitjan de s.XX, la clausura que observaven les monges era força més estricta que no ho és avui. Les visites de laics a les religioses eren rares i estrictament regulades, i hauria estat impensable celebrar l’ofici dominical conjuntament amb el poble tal com passa avui. De fet, encara a l'actualitat, certes cerimònies pròpiament parroquials com són els casaments o els funerals no es celebren a l’església del monestir sinó aquí.
Reciclant pedres, reciclant el propi passat
Un petit secret sobre el passat més remot dels vallbonins s’amaga, silenciós, entre les pedres d’aquesta parròquia. I és que part dels carreus amb què està construïda la seva façana provenen del poble abandonat de Montesquiu, els habitants del qual al s.XVI van ser cridats a traslladar-se i fundar el poble de Vallbona. Així doncs, en aquest edifici relativament recent, el passat més remot i el present es donen simbòlicament la mà.
L’edifici i les seves pintures murals
L’església, d’estil neoclàssic, va ser dissenyada per l’arquitecte barceloní Josep Valls i Galí, a finals de segle XVIII, encara que no va ser acabada fins el 1850. L’església té una aparença austera, decorada només amb elements clàssics reduïts a la mínima expressió: quatre pilastres jònics, tres rosasses, i un frontó triangular sense cap decoració. El campanar és de base quadrada i la part superior octogonal.
Pintura mural de l'expulsió del Paradís
Val la pena treure el nas dins l’església i visitar-hi les pintures murals que recentment han elaborat dos artistes locals, pare i fill. Són pintures plenes de color que creen un ambient plàcid, alegre i d'una aconseguida innocència.