Restes de la Ruta L2 de defensa republicana

Les fortificacions que es poden visitar avui són nombroses encara que de diferent qualitat. En general, ens hi podem aproximar per camins no asfaltats però transitables en cotxe; l’últim tram sempre caldrà fer-lo a peu i cercar l’emplaçament més o menys amagat dins del bosc. Tots els jaciments estan ben ressenyats i vénen acompanyats d’un panell explicatiu, instal•lat pel Memorial Democràtic. També trobarem bones senyalitzacions en els trencalls dels camins que hi menen.

Búnquer prop de la font de la Pica. La tria de les posicions per tiradors havien de ser elevades, furtives però amb bona visibilitat sobre la vall.

Si bé aquestes fortificacions en formigó, pesades, no són per si mateixes un monument de gran interès, constitueixen un motiu addicional per sortir a descobrir el paisatge de Vallbona. No hem d’oblidar que algunes d’aquestes fortificacions estan instal·lades en punts amb visibilitat estratègica i que són, per tant, miradors excel·lents del territori.

El 3 d’abril de 1938, la ciutat de Lleida queia en mans de l’exèrcit franquista que va prosseguir en direcció sud fins obrir-se una bretxa al Mediterrani. L’exèrcit republicà quedava des d’aleshores dividit en dues parts i Catalunya es veia aïllada a l'est per una nova frontera que anava dels Pirineus al Mediterrani tot resseguint els rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre.

Estat de l'Espanya en guerra a la primavera de 1938. La Catalunya sota control republicà queda aïllada i Franco decidirà postposar l'assalt a València per centrar-se en Catalunya.

És en aquest context que el GERO (Grupo de Ejércitos de la Región Oriental) programa un ambiciós pla de fortificacions per tal de frenar l’avenç franquista. Es programen sis línies de contenció, des de la L1 fins a la L6, la més interior. La L2 en particular, en el seu pas per la comarca, ressegueix la vall del Maldanell, aprofitant la seva complicada orografia de valls i sub-valls per treure el màxim de partit als exigus punts de defensa instal·lats.

A finals de novembre de 1938, justament quan l’exèrcit republicà, vençut a la batalla de l’Ebre, bat en retirada, les línies L1 i L2, es troben pràcticament acabades i estan llestes per frenar la imminent i previsible campanya contra Catalunya. Però no farà falta...

Les obres de fortificació de la L2 van ser dirigides per la unitat de sapadors i obres de l’exèrcit de l’Ebre. La mà d’obra va sortir molt bé de preu ja que es va recórrer massivament al treball forçat de presoners franquistes, molts dels quals estaven reclosos al monestir de Vallbona, que havia estat confiscat per l’exèrcit republicà i va servir com a presó.

Franco no tenia pressa per entrar a Madrid i, astutament, va preferir aprofitar el cop moral i el desori que s’havia apoderat de l’exèrcit republicà oriental arran de la desfeta de la campanya de l’Ebre i va llançar la campanya contra Catalunya el 23 desembre. L’exèrcit republicà mica en mica es va descompondre i va batre en retirada cap a la frontera, deixant enrere les sis fortificacions de contenció que s’havien construït, entre elles els trams de la L2 que passa per Vallbona, totalment inutilitzades. El 15 de gener de 1939, els franquistes es van emparar del nus de comandament de Tàrrega mentre les trinxeres del Maldanell, buides, seguien esperant la batalla que mai no arribaria.