Antics safarejos del Raval
Antics safarejos de la raval (afores) de Vallbona amb una pica reservada per rentar els malalts i els morts.
Vallbona va créixer ràpidament en els segles XVIII i XIX fins assolir una població de més de 1000 habitants. Per servir les necessitats de la població aviat van ser necessaris uns altres safarejos a més a més d'aquells que ja hi havia al centre del poble.
Aquests nous safarejos, encara que més petits, també contenen dues piques, una per ensabonar i l’altra per esbandir la roba.
El rentador dels malalts i dels morts
Una paret separa els safarejos més al nord-est, formats per dues piques, d’un altre de més petit al sud-oest, d'una sola pica. Aquest últim va servir durant molts anys per rentar la roba dels malalts i dels difunts.
Fins al s.XX, la prevalença de malalties infeccioses va ser molt alta, algunes en forma d’epidèmies que colpejaven esporàdicament com la varola, el còlera o el tifus; d’altres de més endèmiques com la sífilis o la tuberculosis. Si bé durant molt de temps es va ignorar l’origen d’aquestes afeccions, tothom en coneixia el poder infecciós i la necessitat d’aïllar els infectats, fossin aquests vius o morts. La pràctica de rentar-los separadament en safarejos exclusius era freqüent en totes les poblacions, fins i tot les més petites.
Font a l'ombra d'una pineda amb un ampli espai per fer-hi un picnic
Al final del mur que tanca els horts del monestir, just al costat d’uns safarejos avui recuperats, trobem aquesta font que gairebé sempre brolla abundant d’aigua fresca i dura, molt rica en calç.
L’aigua d’aquesta font és exactament la mateixa que la que corre per la font de la plaça del monestir. L’aigua es recull a un sortidor natural un parell de quilòmetres més amunt de la vall a través d’una canalització que va construir fa molts segles el monestir i transcorre primer per aquesta font per després ser reconduïda cap el cenobi.
A més dels safarejos, a davant de la font hi ha l’ombra d’una pineda amb una gran taula de pedra on parar-se i fer un mos.