La tomba de la reina Violant

El primer matrimoni del rei Jaume va ser breu i força dissortat. S’havia casat en primeres noces als tretze anys amb Elionor, filla del rei Alfons VIII de Castella, i des de bon principi tothom va veure que aquells dos adolescents, units tan precoçment en matrimoni, no congeniaven gens.

Retrat de Jaume I el Conqueridor de jove, s.XIII. Reputat un home ben plantat, carismàtic i vital, ha estat també un dels nostres reis més faldillers.

Tant és així que la llegenda diu que l’entorn del rei, preocupat per assegurar-se un hereu al tron, va parar una trampa al jove rei. Els cortesans van disfressar la reina Elionor de bonica prostituta i van enredar l’adolescent Jaume perquè dormís amb ella. D’aquest engany, n’hauria nascut l’infant Alfons, que d’altra banda mai no arribaria a regnar.

La falta de sintonia entre els dos joves cònjuges va portar Jaume a nombroses aventures amoroses, la més oficial de les quals amb la comtessa Aurembiaix d’Urgell. Però el rei aviat va posar-se a cercar segones noces. Desitjava una filla de reis que aportés prestigi, patrimoni, una sucosa dot per sufragar les gran campanyes de conquesta que tenia en ment, i naturalment que fos jove i verge.

En aquells anys, el papa Gregori IX desitjava moure fitxes cap a Orient, barrejar-se en la complicada política de Bizanci i ja somiava en la següent creuada. Per aconseguir-ho, res millor que el matrimoni d’un gran rei cristià com Jaume I per teixir aliances i encetar reivindicacions territorials. El 1234, l'encara jove rei Jaume acceptava la proposta papal i accedia a casar-se amb la jove Andrewa Arpad Courtenay, filla del rei Andreu II d’Hongria, més coneguda aquí com Yoles, o Violant, els encants de la qual només coneixia d'oïdes.

Arbre genealògic de Violant. Per part de pare, era de descendència hongaresa; per part de mare, francesa.

Aquell mateix any el matrimoni tenia lloc a la catedral de Barcelona, amb gran pompa i pel gran divertiment dels barcelonins que es meravellaven de l’exòtic seguici de nobles hongaresos que acompanyava la família de la núvia.

Aquest cop Jaume I va estar de sort. El nou matrimoni va ser ple d’amor, complicitat i molts fills. El monarca va rendir-se davant la bellesa i la determinació de Violant; confiava en ella i va deixar-se aconsellar i acompanyar per ella durant les campanyes militars i fins i tot prendre decisions en la seva absència.

Gegants de la ciutat de Barcelona. Des de 1914, són la parella reial de Jaume I i Violant. La memòria popular d'aquesta reial parella ha restat sempre viva. Malauradament no disposem de cap representació d'època fiable de la Reina Violant.

Violant i Jaume s’agradaven i s’entenien. L’idioma d’un i altre no tenia per què ser un problema: Violant, encara que hongaresa, era néta de Pierre de Courtenay, per tant parlava perfectament la llengua d’Oil (antecessor del francès) i Jaume parlava en català primitiu.

La forta implicació de la reina Violant en la política del Llevant a Espanya i a Occitània, dominis patrimonials de Jaume, és conseqüència del desig de la reina d'ampliar les terres i el prestigi de la seva nombrosa descendència.

Va donar al rei Jaume nou fills, entre els quals hi ha algunes de les grans figures històriques de l’època. Entre les seves filles trobem la futura reina Violant de Castella, casada amb Alfons X el Savi, i la reina Isabel, casada amb el rei de França Felip II l’Ardit; entre els seus fills trobem: el rei Pere II el Gran d’Aragó, el Rei Jaume de Mallorca i un arquebisbe de Toledo.

Violant va pugnar fort pels interessos dels seus fills i no va dubtar en agullonar el seu marit a la guerra de conquesta, per exemple participant activament en la campanya de València. Mare gelosa, va intrigar per enemistar Jaume I amb el seu primer fill Alfons, concebut amb Elionor de Castella, i legítim hereu.

¿Per quina raó la reina Violant d’Hongria va demanar en el seu testament de ser enterrada a Vallbona? Al s.XIII, l’orde monàstic del Císter triomfava per tot Europa: nombrosos cistercencs i cistercenques van ser sanctificats, d’altres nombrats a bisbe, d’altres encara aconsellaven prínceps i papes.

En vida de la reina Violant, el Císter representava la renovació, la puresa i la modernitat de la Cristiandat; i Vallbona s’havia erigit com el centre femení més important de la Corona d’Aragó. No ens ha de sorprendre llavors que el sector femení de la casa reial s’afeccionés tant a Vallbona.

De fet, durant el seu regnat, el rei Jaume I va visitar i residir al monestir probablement en més d’una ocasió (la de 1268 està perfectament documentada), va afavorir-lo amb nombroses donacions de propietats, rentes, jurisdiccions així com d'impostos sobre molins i mercats de viles, alguns d’ells, centenars de quilòmetres lluny de Vallbona.

No es tractava tampoc d’un caprici isolat de la reina Violant per Vallbona, sinó que tota la família reial va demostrar una gran devoció per aquest monestir.

Tres de les filles de Violant d’Hongria també van expressar la seva voluntat de rebre sepultura a Vallbona, al costat de la seva mare: la infanta Violant, esposa d’Alfons X el Savi de Castella, la infanta Maria, monja d’un convent de Saragossa, i la infanta Sança, gran devota, personatge de vida novel·lesca, que va morir a Jerusalem al servei dels pobres de l’orde dels hospitalers.

Sepulcre de la infanta Sança, ubicat al cor de l'Església, just davant del de la seva mare, en un sarcòfag encastat a la paret.

Les despulles d’aquesta última infanta, a diferència de les dues primeres germanes, sí que van ser finalment traslladades a Vallbona.

Al 1251, a l’edat de 35 anys, moria la reina Violant prop d’Osca, com a conseqüència de febres que probablement li havia contagiat el seu fill, l’infant Ferran, caigut malalt aquell mateix any i que ella havia vetllat a peu de llit fins la seva mort.

En compliment al testament de la reina, les despulles van ser traslladades a Vallbona l’any 1276, tal com indica la inscripció llatina sobre el seu sarcòfag. També segons la voluntat de la reina, Jaume I va assegurar les rentes a vida de cinc monjos cistercencs traslladats a Vallbona, encarregats en endavant de pregar per l’ànima de la reial difunta.

El sepulcre de la reina Violant, una de les atraccions turístiques més importants de Vallbona, sorprèn per la seva simplicitat tot i la importància del personatge. El sepulcre està alçat sobre dos pilastres; la caixa és de pedra vermellosa i la coberta de pedra blanca a dos vessants. Les úniques ornamentacions són les creus 'patents' o templers i l’escut d’armes del seu espòs amb la senyera.

Escut de la Corona d'Aragó, per tant de les armes del marit, inscripció amb data i tres creus 'patents' (del francès, literalment, creu amb potes) una sobre la coberta i dues als pilastres. La creu 'patent' és la que portaven els cavallers templers al pit, orde guerrer aleshores important pel casal d'Aragó i en bona sintonia amb el Cister.

L'any 2002, el govern d'Hongria va finançar la restauració del sepulcre de la reina Violant. Si bé encara no s’han portat a terme estudis científics sobre les despulles que hi ha a l’interior, es creu que aquest resta l’únic sepulcre de la poderosa dinastia hongaresa dels Árpád, que ha donat tants de reis, emperadors i sants, que roman inviolada.