Els vins

L’establiment d’un monestir cistercenc a la vall del Maldanell a partir del s.XII va significar la introducció en aquestes terres d’un eficaç model d’explotació agrícola en el qual la vinya prenia un rol central. Pensem que, anteriorment a la fundació del cenobi, la vall restava coberta de frondosos boscos, salvatge i despoblada.

Monjos cistercencs resant i treballant la vinya (Ora et Labora).Manuscrit del s.XIII, custodiat a la biblioteca de la Universitat de Cambridge.

A l’època medieval cada nova comunitat monàstica del Cister funcionava com una colònia agrícola que reproduïa l’estil de vida i l’economia d’altres comunitats germanes, sota el guiatge de la regla de Sant Benet i tutelades pel capítol general de l’ordre. Això assegurava una certa uniformitat i modernitat filosòfica, litúrgica i artística comuna onsevulla d’Europa que els cistercencs s’instal•lessin, però també una uniformitat i modernitat en la seva cultura agrícola : es compartien productes i varietats cultivades, tipus d’eines, tècniques i processos. El vi, essent un dels productes agrícoles més elaborats, es va beneficiar doncs a Vallbona de l’intens intercanvi d’idees i persones que comportava la presència durant segles d’una comunitat cistercenca.

Tanmateix la relació que l’ordre del Cister ha mantingut amb el vi ha estat, en els seus inicis més rigoristes, una relació tensa, però que no per això va resultar-ne estèril, una relació comparable a la que va mantenir l’ordre amb totes les arts en general. De la mateixa manera que en arquitectura, l’exigència d’esglésies senzilles, sense decoracions supèrflues, va acabar beneficiant el propi art, obligant-lo a cercar formes més funcionals i pures, així mateix va passar amb el vi.

Per més que Sant Bernat advoqués en favor d’una dieta monàstica frugal on el vi era considerat un producte de luxe, difícilment aquest producte podia desvincular-se de les cases cistercenques. En el passat, el vi era una beguda molt més salobre que no pas l’aigua. En el context sagrat, era i segueix sent central a l’ofici de la missa. Per acabar, els monestirs del Cister eren i són llocs de pas i pelegrinatge de personatges importants com bisbes, nobles i reis, i el seu deure d’hospitalitat exigia parar una bona taula amb un bon vi del país. Importar-lo de terres llunyanes era arriscar-se a que el producte es malmetés.

Arcs en ogiva de 'Lo Cubar', antic celler del monestir, avui part del carrer major.

A Vallbona el testimoni d’una cultura monàstica vitivinícola ens arriba indubtablement a través de les mateixes pedres. Un dels carrers més bonics del poble transcorre pel que antigament va ser ‘Lo Cubar‘, és a dir per la seva medieval bodega de la qual encara se’n conserven dos fantàstics arcs ogivals. La seva grandària és impressionant, però encara ho és més si també prenem en consideració tots els cubs que, com un autèntic formatge gruyère, hi ha foradats a sota d’aquest carrer i a sota també de la resta de carrers al voltant del monestir, antigament part integrant del complex monàstic.

Potser menys coneguda que d’altres denominacions d’origen (DO), Costers del Segre compta amb algunes excel·lents bodegues que han atret els elogis de molts enòlegs. Costers del Segre engloba tot un mosaic inconnex de regions que s’estenen per les terres de Lleida.

Mapa de les subregions que formen la DO Costers del Segre. Vallbona està inclosa a la subregió de Valls del Riu Corb

Aquest arxipèlag de territoris lleidatans tenen en comú ser terres d’interior, allunyades de les temperatures suaus del litoral i amb una pluviometria molt escassa. Les diferències entre les seves subregions solen pesar més que no les semblances: hi ha els vins de muntanya d’Artesa i del Pallars Jussà, els de la plana de Raimat i de l’Urgell, i els vins de les subregions de les Garrigues i de les Valls del Corb, al qual pertany Vallbona de les Monges, amb terres àrides, calcàries i de dura insolació.

El clima a Vallbona és mediterrani continental, d'interior amb importants diferències de temperatura entre el dia i la nit i entre l’estiu tòrrid i l’hivern cobert del blanc del gebre i la boira. La pluviometria hi és escassa (vora els 350 mm anuals) generant un most ric i molt potent. L'altura de la serra del Tallat on es troba enclavada Vallbona (450-700 m) permet tanmateix maduracions suaus i llargues.

La boira és una constant en els llargs hiverns de Vallbona

Vallbona és lloc de carenes i valls petites amb vessants costeruts que des de temps immemorials ha calgut conrear en terrasses per protegir-les de l’erosió i retenir-ne l’escassa humitat. La composició del sòl és calcària i argilosa, la qual cosa s’aprecia ràpidament en mirar el paisatge i veure’l resseguit de camins i de marges de pedra de colors blanquinosos i ocres, els mateixos colors dels murs del monestir, aixecats amb la característica pedra calcària del país. Aquesta composició del sòl assegura vins d’alta graduació, baixa acidesa i més aviat secs.

A Vallbona com a la resta de Valls del Corb, es cultiva, per a la producció de vins negres, el Cabernet Sauvignon i varietats més autòctones com la Garnatxa i el Trepat de la Conca. Pels blancs, la varietat més característica de la zona és el Macabeu, que sol combinar-se amb Chardonay, Parellada entre altres.

Fins a finals del segle XX, el conreu de la vinya a Vallbona i als seus pobles veïns es va dedicar, d’una part, a l’exportació i venda de la producció a grans cellers com Codorniu, de l’altra a la producció de vi no embotellat pel consum local en cooperatives agràries de pagesos.

Ha estat en les últimes dècades, gràcies a l’aparició de petits cellers sota la regulació de la DO Costers del Segre (L’Olivera, Analec, etc.), que s’ha començat a produir un vi propi més ben acabat, amb més valor afegit que els vins de venta a l’engròs , i que, no hi ha dubte, ha alterat les varietats de raïm cultivades, sobretot els tipus de vins produïts i, de retruc, la recuperació de l'autoestima viniviticola del territori.

Mostra d'alguns vins que produeix la Cooperativa Olivera.