Espai Maldanell

Sembla ser que el comú, antigament anomenat així el que avui seria l’ajuntament, en data de finals del segle XVII ja disposava d’aquest espai per moldre les olives i obtenir l’oli. Tot i així va passar per diverses mans i transaccions i inclús la desamortització. No obstant, comptar amb un molí en aquestes contrades adornades per camps d’olivers era una necessitat i alhora un privilegi per obtenir un dels millors productes de la terra de secà. Hem de pensar que en aquell llavors cada casa del poble, que no són poques, estava plena de gent, i pràcticament tots els habitants vivien i subsistien del conreu i, tenir oli, era tenir assegurada l’anyada.

I per què se’n diu Molí de Baix? La resposta és ben senzilla: perquè passat mitjans del segle XIX un grup de veïns va decidir construir un altre molí més a dalt del poble, a l’espai que avui ocupen els edificis del local social i el Centre de Recursos. Així doncs, la cosa era ben simple: els molins s’havien de poder distingir fàcilment. Aquest era conegut com a Molí de Dalt.

D’estructura curiosament eclesiàstica, amb dos absis laterals, un d’ells sota el nivell del carrer que el fa invisible des de l’exterior, és l’enclavament que trasllada al visitant en un univers entre l’antigor i el present.

Les pedres, en estat original, encara delimiten tot el recorregut que feia el procés de les olives i l’extracció de l’oli mentre contemplem en la recreació de la maquinària i ens podem fer a la idea de com els homes feinejaven sense parar: esportins, sacs d’olives, la pasta de l’olivada, etc.

Precisament, la seva ubicació original no va ser en va. Els pagesos ja sabien molt bé què feien: la seva situació al costat de la riera del Maldanell fa pensar que molt probablement la consideraven idònia per aprofitar la força de l’aigua de la riera que serviria per impulsar la maquinària i les pedres que havien de fer girar la mola.

Podem imaginar el tragí de la premsa de biga o la mola girant mentre ens reben uns amics “estimaocells” i ens inunden imatges de les aus, la fauna i tot allò que forma part d’aquest paratge: el Maldanell.

Comparteix lloc, o millor dit, es barreja amb els elements típics del molí mentre permet endinsar-se i conèixer plenament la vall del Maldanell i la serra del Tallat.

El Maldanell és la petita vall formada per la vessant i les fondalades que provenen principalment de la serra del Tallat amb els petits turons i monticles de petites serres que envolten els pobles bàsicament de Rocallaura, Vallbona, Llorenç de Rocafort i Maldà.

Així doncs, un racó per descobrir i potenciar no només la natura que envolta aquestes contrades sinó també la valuosa pedra seca, la fauna i en definitiva en tot el patrimoni tangible o no tangible d’aquesta vall.

Dins d’aquest llegat trobem el de les aus i què millor que visitant un mirador d’aus autèntic: l’absis dret s’ha convertit en un punt d’observació, perfectament adaptat, que permet visualitzar, arran de terra, totes les espècies que es troben a la llera del riu. És com si els antics haguessin sabut la destinació que tindria avui aquest emplaçament.

Qualsevol pot descobrir tot un món que, encara que sembli que sigui només per a professionals, aficionats o no iniciats poden experimentar aquesta experiència d’observació en aquest espai.

Conservats a la perfecció, sembla que el nom no s’avingui amb el seu estat i la seva aparença. Tot i així, no és difícil pensar que antigament era com un infern: les restes de la pinyolada, els llots i la brutícia i segurament el fred devien ser els ingredients perfectes per qualificar-lo amb una denominació tan curiosa.

A la primera planta de l’edifici s’ofereix el servei d’allotjament amb una capacitat per a 16 persones.