Sarcòfags de la Plaça

El primer sarcòfag, el més proper al portal d’entrada a l’església, no conté ni inscripcions ni escuts i no ha pogut ser datat ni identificat. També sabem que entre aquest sarcòfag i la paret del braç de l’església on s’obre la portalada d’entrada al temple encara va existir un sisè sarcòfag, avui desaparegut del qual només en resta el sòcol, igualment sense identificar.

El segon sarcòfag, conegut popularment com la Tomba Blanca a causa del color més clar de la seva pedra calcària o potser perquè els seus escuts resten sense inscripcions, es troba inserit en un nínxol format per un espectacular arc en ogiva i sostre de creueria.

Tomba Blanca. S’aprecien les nervadures de la volta de creueria del nínxol i els set escuts misteriosament en blanc, emmarcats per set arcs cecs trilobats tan típicament gòtics.

Durant tota l’època medieval, aquest espai no va ser mai pensat per allotjar-hi cap tomba sinó que funcionava de porta per comunicar la nau de l'església amb l’antic fossar dels morts, és a dir l’actual plaça. Cap al segle XV o principis del XVI, la Porta dels Morts va ser tapiada, i és aleshores que va aprofitar-se l'estructura per acomodar-hi l’actual sarcòfag.

Aquest sarcòfag està tanmateix envoltat d'enigmes. Cap inscripció, ni tan sols un escut d’armes, figura en els seus relleus. Però el fet més misteriós és que els escuts resten en blanc; són escuts emmarcats en finestrons cecs i lobulats sobre la làpida que resten per esculpir com si les despulles que havien d'albergar no haguessin arribat mai a destinació.

El següent sarcòfag després de la tomba blanca ha deixat una mica més d’informació que els anteriors. En ell hi trobem esculpits el blasó dels Cardona, compost de tres cards. Segons l’historiador local J.J. Piquer, és en aquest sarcòfag que s’hi hauria inhumat la noble dama Berenguera de Cardona al 1211.

Si tal és el cas, aquest sarcòfag de pedra constituiria un més que just agraïment a les donacions testamentaries que aquesta gran senyora va fer en favor del monestir. Tal com llegim en un regest de l’Arxiu de Vallbona de les Monges : 'Testament de dona Berenguera de Cardona ab lo qual elegeix sepultura en lo Real Monestir de Vallbona y dona a dit monestir la meytat de un mas y dos vinyes cituat i cituades devant lo castell de Santa Fe, i altres coses com consta en lo dit testament (...)'

Per fortuna, aquests dos sarcòfags contenen a més d’escuts heràldics, també inscripcions en llatí que precisen la identitat de les senyores que hi són enterrades a l'interior. En el quart sarcòfag, llegim que va ser-hi enterrada al 1280 la senyora Sibil·la de Guimerà, esposa de Guerau Alemany, família molt poderosa a la Vall del Riu Corb. En el cinquè, s’hi hauria enterrat una tal Micaela Zazala, de la qual no coneixem detalls familiars, l’any 1244.

Tomba de Sibil.la de Guimerà. A l’esquerra, l’escut dels Alemany, família del marit de Sibil.la, al mig l’escut dels Guimerà, i a la dreta l’inscripció en llatí que identifica la sepultura.