Creu de la costa dels Garrots

Anterior a l’actual creu de formigó, existia ja una primera creu de la qual encara se’n conserva el sòcol de pedra uns 50m més amunt del camí. Aquesta creu es va aixecar per rememorar l’assassinat d’un religiós a cops de garrot que va tenir lloc en aquest mateix indret al 1835. Colpits per l’esdeveniment, ja sigui per reverència ja sigui per ironia, els vallbonins d’aquells anys van batejar el camí com ‘la Costa dels Garrots’, nom que encara avui figura als mapes i amb què tothom es refereix a aquest camí.

La creu de 1835 va ser destruïda durant els primers anys de la Guerra Civil. Però en memòria de la primera, aprofitant les bones vistes de l’indret o el costum dels vallbonins de passejar fins aquí al capvespre, una nova creu es va erigir en ocasió de la Santa Missió de 1950.

Però, què és la Santa Missió? En el context del rampant nacional-catolicisme de les primeres dècades del franquisme, es van organitzar per tot el país predicacions extraordinàries per vetllar per la bona salut espiritual i moral de la població. Consistien en organitzar banys de masses de l’alta prelatura per tots els racons del territori i celebrar processons extraordinàries, misses i sermons que es condensaven en l’espai d’unes poques setmanes. Nombroses de les creus de terme de molts pobles de la zona van erigir-se o restaurar-se aprofitant aquest impuls religiós i la recaptació de fons extraordinaris que va generar l’esdeveniment.