Runes de l'ermita de Sant Miquel
Cim de la punta de Sant Miquel, fantàstic mirador amb ulls d’ocell de Vallbona, on encara s’aprecien les runes d’una antiga ermita.
Moltes de les excursions pel terme de Vallbona són d’obligat pas per Sant Miquel, o més exactament la cruïlla de camins una mica més avall (direcció est). Aquest modest cim constitueix un fantàstic balcó per apreciar l’estructura del poble i del monestir, i també per contemplar el treballat paisatge agrícola dels voltants de Vallbona.
Un mirador excel·lent
Si guaitem en direcció nord, cal aprofitar l’altura per contemplar l’estructura del poble al voltant del monestir; però també el propi monestir, inusualment copsat des d’aquí amb vistes d’ocell : el claustre amb els seus cistercencs xiprers, la creu de l’església, les estances al voltant, l’hort i el recorregut de l’antiga muralla.
Vistes des de la carena de Sant Miquel.
Girant la vista cap el sud, no decebrà el panorama del treballat paisatge agrícola d’aquesta serra. Camps irregularment parcel·lats en terrasses com els panells d’un vitrall, amb quilòmetres de marges de pedra calcària, típicament pàl•lida i polsegosa, que delimiten els camps d’oliveres i ametllers sobre els pendents i acomoden els de vinya i d'ordi en els plans.
L’ermita de Sant Miquel
Gairebé res no queda de la petita ermita consagrada a l’Arcàngel Sant Miquel que anys enrere hi havia en aquest emplaçament. Caldrà tirar de GPS per localitzar les quatre lloses que delaten el seu passat.
En un passat llunyà, tenim notícia que aquí hi va viure un ermità, a qui el monestir cedia un tros de terra i una exigua renda per la seva manutenció a canvi de portar una vida santa i cuidar de la capella de l’ermita. Sembla, no obstant, que a partir del s.XVII, l’ermita va quedar deshabitada encara que es va mantenir l’adoració i l’aplec en torn de la capella durant molts anys més.
Encara que la Guerra del Francès (1808-1812) la va deixar en ruïnes per ja mai més ser recuperada, Sant Miquel ha restat sempre un sant molt popular a Vallbona, com demostra el gran nombre de Miquels vallbonins.
La destrucció de l’ermita
La ubicació de l’ermita era massa bona per no atreure l’atenció de militars. Durant la guerra del Francès (1808-1812), l’emplaçament va ser saquejat i, durant la Guerra Civil Espanyola, es van aprofitar les esdentades parets que encara restaven en peu per bastir-hi un punt de defensa, acabant de desmuntar l’edifici original.