Imponent però austera, l’església combina amb gran harmonia els estils romànic i gòtic.

Iniciada a finals del segle XII i consagrada dos segles més tard, l’església és un dels espais més imponents del cenobi. El seu interior recrea un immens espai de recolliment i senzillesa.

L’església és típicament romànica en la planta, les parets pesades sense quasi contraforts i l’articulació dels trams en grans arcs torals, però el gòtic es deixa ja endevinar en els grans finestrals superiors i en la coberta amb volta de creueria.