Portal romànic de l'església
Tresor romànic del poble, el portal dóna accés a l’església del monestir.
El monument combina un delicat timpà amb una mare de Déu coronada i el nen Jesús, emmarcats per cinc espectaculars arquivoltes amb capitells i un fris llombard al damunt.
Una obra mestra del romànic català
El portal data de començaments de s. XIII, de l’època en què s’estan aixecant els mateixos murs de l’església. L’opinió dels historiadors coincideix en què el portal va ser construït per dos tallers separadament.
D’una banda, el bonic timpà amb la Mare de Déu, el nen Jesús i els àngels agenollats hauria estat esculpit en un taller lluny del monestir, possiblement en mans de l’escultor rossellonès Ramon de Bianya, que en aquells anys treballava a la Seu Vella de Lleida; mentre que, per altra banda, la resta de l’estructura, molt més pesada i que inclou les arquivoltes, les columnes i tota la cornisa llombarda, s’hauria realitzat paral·lelament per escultors i picapedrers en el propi monestir.
Les figures del timpà
El timpà en mitja lluna que reposa sobre la llinda de la porta és una peça absolutament remarcable de l’escultura romànica. Està esculpit íntegrament en una mateixa llosa i representa la Mare de Déu solemnement coronada, amb el nen Jesús a la falda i dos àngels al seu costat.
Mare de Déu, amb el nen Jesús i dos àngels turifaris
Els dos àngels s’agenollen i sostenen dos encensers. Són figures de notable naturalisme, com podem observar sobretot en el delicat tractament dels plecs de les seves túniques i en la posició no gens rígida i en perspectiva de tres quarts dels seus rostres.
Les arquivoltes i la coberta
El timpà amb la Mare de Déu i el Nen Jesús queda brillantment emmarcat sota de cinc arquivoltes concèntriques que descansen al damunt de cinc columnetes amb capitells molt treballats amb motius geomètrics i vegetals. Més amunt de les arquivoltes, es remata la portalada amb una cornisa triangular en forma de coberta, decorada amb petits arcs llombards típicament romànics.
Capitells de les columnetes on s'aprecien motius geomètrics i vegetals i l'absència de motius figuratius.
Els enigmàtics mascarons de la cornisa
Algunes de les mènsules on descansen aquests petits arcs llombards són llises, però d’altres contenen mascares de misteriosos personatges. Una d'elles representa el cap d’una bèstia, segurament un llop, l’altra recorda a un home tocant una instrument, potser la cornamusa.
Detall d'un dels mascarons, probablement el cap d'un llop, sota d'un arc llombard de la cornisa.
La imaginació del visitant pot aquí assajar tota mena d’explicacions. S'ha dit que potser els dos mascarons representen el món fora de les muralles del cenobi, és a dir el món salvatge, simbolitzat amb la testa de llop i el món del pecat humà amb la testa del músic.